31 de maig de 2015. Aquell va ser el dia en el qual, mentre gestava la creació de L’Hora Arlequinada, el CE Sabadell va certificar el seu descens a Segona ‘B’ després de caure per 2-0 davant l’Sporting de Gijón al Molinón. Quatre anys de futbol professional a la Nova Creu Alta es van esvair en una temporada per oblidar. Una temporada que va simbolitzar perfectament la situació que arrossegava el club. Ara, cinc anys més tard, el conjunt arlequinat tornarà a afrontar un playoff. Un playoff, però, que serà únic.

Si resumim la història recent del Centre d’Esports, trobem de tot. Un ascens, l’adéu de la junta de Joan Soteras, l’arribada de Sakamoto, constants problemes econòmics, el favor de Viacron gràcies a Antoni Reguant, el show de Jose Garcia ‘Coe’… Després d’anys d’incertesa i dubtosa gestió per part de diversos administradors, l’arribada d’Esteve Calzada a l’accionariat del Sabadell ha estat definitiva. Definitiva per fer renéixer un club al límit de la desaparició, posar-lo en ordre i capacitar-lo per disputar un nou ascens al futbol professional.

Un llarg i dur camí

Esportivament, és un fet que l’aposta per Toni Seligrat no va ser un encert i que el camí fins aquí no ha estat fàcil durant alguns anys. Però, si som justos, també és cert que una sèrie d’encerts posteriors ens han dut fins aquí. Des del fitxatge del director esportiu, Jose Manzanera, fins a la confecció d’una plantilla de nivell acompanyada d’una bona gestió econòmica, passant per l’aposta d’Antonio Hidalgo i Juvenal a la banqueta de la Nova Creu Alta, han estat claus.

La Segona ‘B’ de la pròxima temporada presumeix ser un autèntic maldecap per als equips que l’hagin de patir un any més. Vuit mesos d’una competició de 100 equips dividits en cinc grups que es disputaran els mateixos quatre llocs de privilegi de sempre. Si la temporada 2014/15 era la pitjor per abandonar el futbol professional per la redistribució dels ingressos televisius, aquesta sembla la ideal per fugir d’aquesta futura i transitòria categoria de bronze.

Un playoff únic

I és per tot això que deia que aquest serà un playoff únic. Qui aconsegueixi el premi de l’ascens, tindrà un premi doble: tornar al futbol professional i fugir d’una Segona ‘B’ que serà un autèntic infern. És evident que cal que gaudim del primer partit davant del filial de l’Atlético de Madrid, però també cal no oblidar la importància d’aquest enfrontament. La crisi del coronavirus ha convertit una promoció tradicionalment d’anada i tornada en una a partit únic. Si perdem, estem fora. Tot o res en un sol dia. Així de dur.

Crec que aquest equip coneix de primera mà la transcendència d’aquest playoff per a qualsevol equip i, especialment, per al Centre d’Esports. I, a més, després d’haver vist les 28 jornades que han disputat, estic segur que la plantilla està totalment capacitada per portar-nos a la final del pròxim 26 de juliol. Tenim jugadors d’altíssim nivell amb una experiència d’incalculable valor acompanyats d’un cos tècnic que sap perfectament com extreure’ls fins a l’última gota de talent.

No serà fàcil, però cal gaudir del moment i donar el merescut suport a l’equip des del mateix dia que marxi de la ciutat destí a Andalusia. Serà l’últim cop que gaudeixin de l’escalfor de l’afició i cal acomiadar-los d’una forma especial per recordar-los la transcendència d’un playoff únic…

Foto: C. Díaz.