Etiqueta: CE Sabadell

El somni de la Copa s’esvaeix des dels onze metres

Derrota a la tanda de penals i després d’un partit que ha recordat al memorable migdia a San Vicente del Raspeig de fa any i poc. El Sabadell ha quedat eliminat de la Copa del Rei davant la Penya Deportiva i després d’un partit que s’ha decidit des dels onze metres. Els arlequinats no han fet un mal partit, però ha faltat encert i tot s’ha decidit en una tanda de penals amb certs moments inversemblants. Malgrat les baixes i absències de jugadors importants, el Centre d’Esports ha buscat la victòria fins al final. Però és molt poc probable que un equip superi una eliminatòria fallant quatre penals i avui no hi ha hagut excepció.

La visita a terres eivissenques ha començat amb l’impediment per a Antonio Hidalgo d’emportar-se als joves del Juvenil A a causa d’un positiu per coronavirus. A més, el de Canovelles ha deixat a terra a Aleix Coch, Grego Sierra, Pierre Cornud, Adri Cuevas, Iker Undabarrena, Stoichkov i Jesús Olmo, que pot abandonar el club en aquest mercat. Amb aquests impediments, el Centre d’Esports s’ha plantat amb 18 homes al Municipal de Santa Eulària des Riu. I, per a posar més inconvenients al partit, la pluja ha acompanyat a tots dos equips durant el partit. L’inici del duel ha estat lent, però s’ha animat amb el pas dels minuts.

El Centre d’Esports, malgrat presentar un onze amb alguns jugadors suplents, ha entrat bé al partit i ha gaudit de bones oportunitats durant el primer temps. Aarón Rey i Heber Pena han protagonitzat accions perilloses després de superar el minut 20 i Édgar Hernández ha estat a punt de marcar en dues rematades. La Penya Deportiva tampoc s’ha arronsat i ha buscat el gol en accions a pilota aturada i contracops. Els eivissencs han plantat cara al Sabadell i l’empat a zero al descans ha fet justícia a un primer acte igualat i amb alternatives per a tots dos conjunts.

Un viatge fins als penals i una pena màxima

La segona meitat ha començat amb la Penya Deportiva endollada, però els homes de Raúl Casañ no han aprofitat la millor oportunitat del partit en una doble ocasió que entre Fuoli i una mala rematada ha acabat en res. Amb el pas dels minuts, i malgrat un plantejament ofensiu d’Antonio Hidalgo. El Sabadell no ha pogut trencar el marcador i el partit se n’ha anat a la pròrroga. Han destacat jugadors com Aarón Rey o David Astals en accions puntuals, però la falta d’encert en atac del dia del Girona s’ha contagiat entre els atacants del Centre d’Esports. El temps extra ha tingut domini arlequinat, encara que tampoc s’ha pogut generar molt perill i tot s’ha decidit als penals.

I en una tanda digna de gag humorístic, el Sabadell ha fallat els quatre penals que ha llançat. Els dos primers han estat d’acudit. Fran ha aturat els xuts de Guruzeta i Boniquet, amb el primer a punt d’entrar després del primer toc del porter i el segon passejant-se per sobre la línia de gol. La Penya s’ha posat amb dues dianes d’avantatge i, malgrat dues aturades de Diego Fuoli, Néstor no ha pogut retallar distàncies. Cristeto, amb la possibilitat de tancar el partit, s’ha inventat un xut a l’estil panenka que Fuoli ha aturat sense moure’s. Ángel Martínez ha enviat fora el quart llançament i s’ha acabat l’eliminatòria. Ha caigut el Centre d’Esports als penals, sí, però, per a tirar del tòpic, tothom signa perdre aquesta tanda i no les d’Andalusia. Aquesta eliminació, a més, allibera el calendari arlequinat i deixarà, entre Lugo i Almería, gairebé dues setmanes de marge a Antonio Hidalgo i els seus homes per a preparar la segona volta.

Fitxa Tècnica

SCR Penya Deportiva: Fran; Andrada (Crespo, min. 92), Pau Pomar, Gonzalo Pereira, Fondarella (Cruz, min. 92); Marc de Val, Toni Jou (Andreu, min. 72); Miguelete, Juancho (Gilbert, min. 72), Colau (Cristeto, min. 97); Antonio López.

CE Sabadell: Diego Fuoli; Óscar Rubio, Pedro Capó (Jaime Sánchez, min. 46), Juan Ibiza (Xavi Boniquet, min. 113); Heber Pena (David Astals, min. 65), Antonio Romero (Víctor García, min. 106), Ángel Martínez, Josu Ozkoidi; Aarón Rey, Juan Hernández (Néstor Querol, min. 91) i Édgar Hernández (Gorka Guruzeta, min. 97).

Gols: A la tanda de penals han marcat Cruz i Marc de Val per la Penya Deportiva.

Àrbitre: Aitor Gorostegui Fernández (Col·legi Basc) ha amonestat a Gonzalo Pereira (min. 30), Ángel Martínez (min. 62), Marc de Val (min. 97) i Gorka Guruzeta (min. 120).

Estadi: Camp Municipal de Santa Eulària des Riu amb uns 400 espectadors.

Els setzens de final passen per Santa Eulària des Riu

Després de cinc temporades absent, el Centre d’Esports va tornar a disputar la Copa del Rei fa dues setmanes a Eivissa. Allà, el conjunt d’Antonio Hidalgo va superar la primera eliminatòria davant el CD Ibiza-Islas Pitiusas gràcies als gols de Nèstor Querol i d’Stoichkov. Demà, el Sabadell, i de nou a Eivissa, buscarà el passi als setzens de final, aquest cop, però, davant la SCR Penya Deportiva de Segona Divisió B. Els eivissencs vénen de superar la primera ronda amb molta facilitat, després de vèncer contundentment per 4-1 a la SD Tarazona al Municipal de Santa Eulària des Riu.

Per contra, la Penya Deportiva, conjunt que dirigeix Raúl Casañ, no ha començat del tot bé la lliga, ja que només sumen 7 punts en 8 jornades, i són vuitens de 10 en el Subgrup B del Grup III de Segona B. A més, els balears tan sols han pogut sumar una única victòria per 1-0 davant el Villarreal B. La resta, quatre empats a zero, tres d’ells com a local, i una derrota. Com a curiositat, cal destacar que la Penya Deportiva és l’equip menys golejador de tota Segona Divisió B, ja que només porta un gol a favor, el que els hi va servir per vèncer al filial del Villarreal. Tot i això, també és un equip que rep molt pocs gols (3), així que el Sabadell haurà de suar de valent si vol superar la segona eliminatòria de la competició del KO.

Pierre Cornud i Adri Cuevas, absències assegurades

Pel que fa al capítol de baixes, Pierre Cornud i Adri Cuevas són les principals absències del conjunt arlequinat. Ambdós jugadors no van poder finalitzar el duel a Montilivi davant el Girona fer molèsties i cap dels dos viatjarà a Eivissa. El francès, segons ha reconegut Hidalgo, pateix una lleu sobrecàrrega, mentre que Adri Cuevas, qui es va haver de retirar al descans a Girona, està a l’espera de més proves per saber el grau exacte de l’esquinç de turmell. Per contra, Antonio Hidalgo recuperarà Jaime Sánchez, absent a Montilivi per sanció. A més, Diego Fuoli, qui es va perdre la primera eliminatòria a Eivissa per lesió, apunta a la titularitat sota pals. Per part de la Penya Deportiva, Francisco Torres (porter), Loren Burón i Aarón Sánchez, a priori, són baixa.

A Santa Eulària des Riu, un empat i una derrota

Dues han estat les ocasions que el Centre d’Esports ha visitat el Municipal de Santa Eulària des Riu per veure’s les cares amb la Penya Deportiva. En aquest sentit, els precedents pel conjunt arlequinat no són bons, ja que en cap de les dues vegades ha pogut vèncer. La primera visita va ser la temporada 2008/09, i el Sabadell va caure per 4-0. En la segona d’elles, ara fa tres temporades, els arlequinats van deixar escapar la victòria en els últims minuts després que Guille Andrés igualés el gol inicial de Felipe Sanchón. Demà doncs, oportunitat d’or pel Sabadell de sumar la primera victòria a Eivissa i accedir als setzens de final de la Copa del Rei.

Empat agredolç del Sabadell a Montilivi

El primer partit del 2021 del Sabadell ha acabat en taules i després de 90 minuts en els quals el Sabadell ha estat superior al Girona. Els arlequinats han començat amb algun dubte, però han entrat ràpidament al partit i han dominat el joc durant tota la segona meitat. Però l’atac del Centre d’Esports no ha estat encertat de cara a porteria i, malgrat que ha gaudit de bones oportunitats, no ha pogut convertir cap gol. I el Girona, que ha començat el partit bé, s’ha diluït amb el pas dels minuts i no ha aprofitat dues bones oportunitats en els minuts inicials que han obligat Mackay a fer dues aturades providencials.

L’encontre ha començat amb molt respecte i poques idees per part de tots dos equips. El Girona ha anat de més a menys i buscant molt les centrades de Jordi Calavera per la banda dreta. El Centre d’Esports, a diferència dels locals, ha començat sense idees i ha marxat a vestidors amb la sensació que el gol estava a punt de caure. I, com en tot partit del Sabadell, ha aparegut Ian Mackay. Dues intervencions de mèrit per sengles arribades dels gironins i el protagonista de sempre. Calavera lateral ha assistit molt bé Sylla i Pablo Moreno, però el gallec ha demostrat un cop més per què és un dels grans porters de la categoria i ha aturat les dues rematades.

Però el Girona, malgrat gaudir de dues bones oportunitats, no ha tingut idees en atac més enllà de les accions que s’han presentat en errades puntuals del Sabadell. I els arlequinats, que han començat amb poques idees en atac i sòlids en defensa, han crescut amb el pas dels minuts i gràcies a la paciència i les arribades per la banda. No obstant això, el conjunt d’Antonio Hidalgo no ha acabat de trobar la tecla per a avançar-se abans del descans. L’empat a zero en l’intermedi ha estat un resultat just en una primera meitat de contrastos i poques oportunitats.

Un Sabadell millor i sense encert en atac

Tot i el pas pels vestidors, la inèrcia del partit s’ha mantingut i el Sabadell ha estat superior al Girona durant tota la segona meitat. Antonio Hidalgo ha fet els canvis en el moment adequat i l’equip ha gaudit de bones oportunitats per a endur-se la victòria. Oportunitats per a Néstor, Guruzeta, Stoichkov o Juan Hernández que els arlequinats no han pogut materialitzar. El Centre d’Esports ha fet bé gairebé tot el que necessitava, però s’ha precipitat molt en atac i no ha estat capaç de convertir les ocasions que ha generat. Per la seva part, el Girona ha fet una segona meitat fluixa, amb moltes errades en la sortida de pilota i sense idees en atac. Francisco ha tractat de canviar algunes coses amb els canvis, però els locals no han pogut superar la defensa arlequinada.

I amb un punt al sarró, el Centre d’Esports ha tractat de minimitzar el perill en els instants finals del duel. Una passa més cap a la maduresa d’un equip que fa moltes coses bé, però que encara comet errades que poden costar punts. Avui, amb un Mackay excel·lent quan ha fet falta, no ha estat el dia en atac. El punt, però, serveix perquè el Sabadell torni a abandonar el descens al final d’aquesta jornada. Amb la visita del Lugo a l’horitzó, el Centre d’Esports haurà de passar primer pel partit de Copa amb la Peña Deportiva a Eivissa. El primer duel de l’any acaba en empat i amb un Sabadell que ha demostrat que s’ha de creure en aquest equip.

Fitxa Tècnica

FC Girona: Juan Carlos; Calavera (Yan Couto, min. 72), Santi Bueno, Bernardo, Enric Franquesa; Aday Benítez (Alex Pachón, min. 83), Monchu (Cristóforo, min. 72), Gerard Gumbau, Yoel Barcenas; Sylla i Pablo Moreno (Valery Fernández, min. 65).

CE Sabadell: Ian Mackay; Pedro Capó (Óscar Rubio, min. 67), Aleix Coch, Juan Ibiza; Víctor García (Heber Pena, min. 62), Iker Undabarrena, Adri Cuevas (Xavi Boniquet, min. 46), Pierre Cornud (Josu Ozkoidi, min. 78); Stoichkov, Gorka Guruzeta i Néstor Querol (Juan Hernández, min. 67).

Gols:

Àrbitre: Gorka Sagués Oscoz (Col·legi Basc) ha amonestat a Jordi Calavera (min. 58) i Juan Ibiza (min. 71),

Estadi: Municipal de Montilivi (porta tancada).

El Sabadell estrena l’any a Montilivi davant un Girona sense Stuani

La notícia ha saltat aquest migdia en la roda de premsa prèvia de Francisco, tècnic del Girona, al duel de demà (18:30 h) entre el Girona i el Sabadell, després que l’andalús confirmés la baixa de Christian Stuani. Tal com ha informat Nil Solà, el davanter uruguaià del Girona es va lesionar en una acció al final de l’entrenament d’ahir. A més, Stuani es va fer ressonància magnètica per saber la gravetat de la lesió, però a l’espera dels resultats el Girona ha optat per no forçar. Així doncs, bones notícies per a un Sabadell que visitarà demà a un Girona sense la seva màxima referència ofensiva per estrenar el 2021.

Tot i la lesió d’última hora d’Stuani, la del Girona és una de les plantilles més fortes de la categoria, tal com va reconèixer ahir Antonio Hidalgo en roda de premsa: “És un equip confeccionat per estar a la part alta de la classificació. Són molt compactes i tenen un entrenador amb una idea molt clara”. En aquest sentit, el club gironí va signar les arribades al mercat d’estiu de jugadors com ara Sebastián Cristóforo (Fiorentina), Mamadou Sylla (KAA Gante) o Antonio Luna (Levante UD), a més dels cedits pel Manchester City (Pablo Moreno, Aro Muric, Nahuel Bustos i Yan Couto).

Tots disponibles menys Jaime Sánchez

Després de pràcticament 15 dies de vacances, el Centre d’Esports va tornar a la feina amb tots els homes disponibles i sense cap positiu per Covid-19. Així doncs, Antonio Hidalgo tindrà a tota la plantilla a disposició per visitar demà Montilivi menys Jaime Sánchez, que està sancionat.

Per contra, els problemes els tindrà Francisco per confeccionar l’onze titular, ja que a més de Christian Stuani, també són baixa per lesió Juanpe i Antonio Luna, i Samu Sáiz i Nahuel Bustos per sanció. Cal destacar, però, que el Girona recuperarà Valery Fernández, qui s’ha perdut les últimes jornades per lesió.

El Sabadell no perd a Montilivi des del 2006

Si bé busquem un dels estadis més propicis pel Centre d’Esports, un d’ells és, sens dubte, Montilivi. En aquest sentit, el conjunt arlequinat ha pogut puntuar el set de les nou visites que ha fet a terres gironines. Cal destacar també que, les últimes quatre ocasions que el Sabadell ha jugat a Montilivi, el duel ha acabat en empat entre Girona i sabadellencs.

I això no és tot, ja que el Girona no és capaç de guanyar el Centre d’Esports com a local des del 3 de desembre del 2006, quan ambdós conjunts militaven a la Tercera Divisió. Per últim, per retrobar-se amb l‘última victòria del Sabadell a Montilivi, cal remuntar-se a dos anys després de l’última derrota arlequinada a Girona: El 3 de març del 2008, dia en què el Centre d’Esports va vèncer per 0-2.

El 2020 del Sabadell: un any de pel·lícula

Pensar en l’any 2020 és recordar temps durs i llàgrimes. Però aquest acte de reflexió també arrenca somriures i porta a la memòria alguns moments inoblidables. Perquè aquest 2020 ha estat un dels anys més memorables per a la parròquia arlequinada. Des de silenciar les 14.000 ànimes de Castàlia fins a la remuntada a Cartagonova i passant per un playoff d’ascens que és història del futbol espanyol. I no és fàcil trobar moments d’alegria en un any com aquest, però el Centre d’Esports Sabadell ha ajudat, i molt, a no pensar en tot allò que ha passat al món.

No es pot elaborar un sumari que enumeri tot el que ha succeït en aquests 366 dies, però hi ha moments que han quedat en el record. I això ho ha aconseguit un equip que va estar a punt de morir fa cinc anys i que fa dues temporades va mirar l’infern als ulls. El 2020 ha estat un any de sofrença, però els arlequinats tenen un màster en aquest àmbit. El patiment, molts cops, serveix per a enfortir un club i això és el que converteix el Sabadell un club tan especial i capaç d’aconseguir allò que molta gent veu com a impossible. Entre aquestes alegries, un grup de fidels ha estat present en tot moment. Antonio Hidalgo els ha anomenat en nombroses ocasions com “els 2.000 o 3.000 de sempre i que mai fallen“. La base del club, el motiu pel qual l’equip es va salvar a Olot i va pujar a Marbella són uns aficionats que no abandonen el vaixell en cap moment. No seran majoria, però són els millors.

Objectius complerts

Sempre es realitzen promeses en començar un any i es posen una sèrie d’objectius. Aquesta havia de ser la temporada i ningú pot qüestionar que el Sabadell ha complert amb tot allò que es va proposar i, fins i tot, més. Ascens a Segona Divisió, ampliació de capital, estadi renovat, el club més viu que mai i, sobretot, sortir de la Segona B de 102 equips. Mai un ascens significarà tant per a una entitat. El projecte a cinc anys d’Esteve Calzada ha aconseguit un dels objectius en només tres. Encara que, si sortir de Segona B era difícil, mantenir-se en el futbol professional serà una tasca molt complicada. I aquests últims quatre mesos del 2020 ja han estat un avís pels arlequinats.

ᴘᴜʙʟɪᴄɪᴛᴀᴛ

Però, que ha estat fàcil al Sabadell? L’himne ja ho diu tot: “Cantem, cantem al club de tanta història forjada amb tants neguits i tants afanys“. De fet, no hi ha un missatge similar a l’escut perquè no queda espai. El Centre d’Esports ha fet història aquest 2020. Ho ha aconseguit basant-se en el patiment i posant a prova els cors de molts arlequinats. Però ha servit per demostrar que la unió és la clau de tot èxit. Des de la família en un vestidor fins a la comunió entre aficionats. Encara que, de tant en tant, el Sabadell posa a prova als seus fidels i apareixen dubtes quan les coses van malament. Però no s’és més o menys arlequinat per una opinió, sinó per l’amor que un aficionat sent pels colors. Perquè, molts cops, qui més s’estima algú és la persona més crítica quan les coses no van del tot bé. En un any tan dur, quan el Sabadell és qui més alegries ha donat a molta gent, un moment d’incertesa engega totes les alarmes. I n’hi ha de més crítics, però tots els arlequinats volen el millor pel Centre d’Esports.

Uns herois que són història del club

El primer gol del 2020 el va marcar Aleix Coch i l’últim del 2020 el va convertir Néstor Querol. Una dada com una altra més, ja que, al cap i a la fi, són només gols. Però aquests dos homes van ser els herois de Marbella i van anotar els gols per aconseguir l’ascens. Com si fos un guió perfecte, no podien ser altres jugadors els protagonistes davant el Barça B. Aquell moment, però, té centenars d’herois. Des d’Ian Mackay -que en aquests moments hauria de tenir una avinguda amb el seu nom a Sabadell- fins a l’últim aficionat que ha empès l’equip aquest any. També van ser herois els joves del planter amb l’ascens del Juvenil A, una generació amb dos integrants que han debutat amb el primer equip arlequinat. El futbol formatiu del Centre d’Esports torna a on ha d’estar i no pot deixar passar l’oportunitat.

Onze metres i un heroi | Foto: CE Sabadell.
Onze metres i un heroi | Foto: CE Sabadell.

Però hi ha dues persones que ja són història del Sabadell i mereixen un esment a part. El primer és en Jordi Bransuela, l’encarregat de material del club i una icona pels arlequinats. Sempre disponible pels aficionats i portant-los, encara que fos amb una cadira de la Nova Creu Alta, fins al playoff. Gestos com aquest fan gran un club, però fan encara més gran una persona que, en buscar Centre d’Esports a l’enciclopèdia, té una fotografia al costat de la definició. L’altre, com no pot ser d’altra forma, és Antonio Hidalgo. Només hi ha una clau pel seu èxit: és arlequinat i sent els colors. Perquè, després d’una temporada tan especial i amb un desenllaç com el del playoff, el futbol queda en un segon pla i apareix el cor. Ningú pot guanyar Antonio Hidalgo en intensitat, passió i amor pel Sabadell. El salt a Segona està sent dur, però ningú pateix més en una derrota que un noi de Canovelles que ja és fill adoptiu de Sabadell.

Un guió digne de Netflix

Amb la història dels gols d’Aleix i Néstor ja exposada, tampoc es pot oblidar el The Last Dance de Manu Lanzarote, que va tornar a casa seva amb un objectiu i el va aconseguir. No va ser el gran protagonista, però és un home de paraula i va complir anotat gols crucials a les tandes de penals. Aquells partits decidits des dels onze metres només van ser un acte més en aquesta història boja. I abans del playoff, una pandèmia va interrompre la temporada i els clubs van disposar només d’un mes i mig per a preparar-ho tot. A Andalusia, tres eliminatòries i una remuntada èpica per tancar la primera meitat de l’any. I es va acabar, com no podia ser d’una altra forma, davant el que anava a ser el rival del Centre d’Esports quan la pandèmia va aturar-ho tot, el Barça B. La situació no va permetre cap celebració, però Sabadell li deu una rua als herois de l’ascens.

ᴘᴜʙʟɪᴄɪᴛᴀᴛ

I, després de tres setmanes de vacances, tornada a la feina amb problemes que han sortit de sota les pedres durant tot l’any. Aquest cop, però, des del futbol professional i en una categoria en la qual hi ha equips que multipliquen gairebé per 10 el pressupost del club. L’inici, amb cinc derrotes en cinc partits, no va ser just amb el joc de l’equip. Han arribat els punts, però el Centre d’Esports està en descens en acabar l’any. Aquesta zona baixa serà la que ocupi el conjunt arlequinat durant el 2021. És un escenari diferent del que es presentava durant el gener del 2020, però el patiment i la unió seran, com cada any, el denominador comú en un club que està més viu que mai.