Categoria: Playoff

Del Cerro de l’Espino al futbol professional

Cal remuntar-se al 2017 per entendre-ho tot. Aquell estiu, l’Atlético de Madrid no va poder incorporar cap futbolista durant el mercat estiuenc a causa d’una sanció per la irregularitat a l’hora de contractar jugadors menors d’edat. Des d’enguany, el conjunt blanc i vermell ha cuidat moltíssim la seva pedrera i a les futures estrelles que s’exerciten a Majadahonda per arribar a l’elit del futbol nacional i internacional.

Però no només es parla de futur, sinó que també de present, ja que l’Atlético de Madrid té un dels futbols bases més forts del panorama nacional. Tan sols fa falta veure l’actual plantilla del filial ‘matalasser’ per evidenciar-ho, ja que després de l’aturada pel coronavirus, són varis els jugadors que pugen amb el primer equip de l’Atlético per jugar sota les ordres del Cholo Simeone. Manu Sánchez, per exemple, és el suplent d’un dels millors laterals esquerres del món de l’actualitat, el brasiler Renan Lodi. A més, Toni Moya o Rodrigo Riquelme han debutat amb el primer equip, i això no és tot, ja que Borja Garcés i Sergio Camello ja saben que és marcar un gol sota les ordres del Cholo.

De Majadahonda al futbol d’elit

Tot i que l’Atlético de Madrid és un dels equips que millor treballa el futbol base d’Espanya, de l’actual plantilla del primer equip són pocs els jugadors que s’han format a les categories inferiors. Koke, Saúl Ñíguez i Thomas Partey són els tres jugadors que han fet el salt al primer equip matalasser, tal com Gabi o Fernando Torres van fer en el seu dia. No obstant això, sí que són molts els jugadors que arriben fins al filial, i d’aquí fan el salt al futbol professional lluny del Cerro de l’Espino (Majadahonda).

Francisco Montero i Víctor Mollejo van abandonar la disciplina de l’Atlético de Madrid la temporada passada per unir-se al Deportivo de la Corunya. Óscar Pinchi també va deixar enrere el filial de l’Atleti per fitxar per l’Extremadura, igual que Cristian Rodríguez, que també va aterrar a Almendralejo. I no només ells, sinó que Joaquín Muñoz també va fer el salt a la Liga Smartbank, igual que els quatre jugadors anteriors, per incorporar-se a la SD Huesca.

La Academia, pedrera de futures estrelles

Durant l’última dècada, són moltíssims els jugadors que han sortit de La Academia de l’Atlético de Madrid, i que després de la seva etapa com a matalassers, han fet un pas de gegant en les seves carreres esportives. Els nomes més destacats són el de Rodrigo Hernández (Manchester City), Óliver Torres (Sevilla), Lucas Hernández (Bayern München), Theo Herández (AC Milan) o Borja Bastón (Aston Villa).

Veient aquestes dades, és difícil pensar que cap dels jugadors que es veuran les cares amb el Centre d’Esports d’aquí a una setmana en Algeciras no arribaran al futbol professional ben aviat.

Foto: El Ideal Gallego

Els playoff de la plantilla: 110 partits i 9 ascensos a Segona Divisió

Un playoff d’ascens a Segona Divisió és una d’aquelles experiències úniques que es poden presentar un sol cop a la vida. Són entre una i tres eliminatòries apassionants que decideixen molt més que la categoria on jugarà un equip la temporada següent. Però aquesta situació derivada de la crisi del coronavirus ens ha deixat un escenari encara més únic. Seran, en aquest cas, tres eliminatòries, sí, però amb només tres partits en comptes dels sis habituals.

Qualsevol element pot ser clau en un playoff, des de les accions a pilota aturada fins a la preparació física o les hores de descans. Tot compta, però hi ha certs factors que tenen un paper més important. I un dels més importants és, de fet, un dels que més domina el Sabadell: l’experiència.

Perquè quan les forces s’igualen i el partit s’ha de decidir per detalls, el punt que li aporta a un jugador el fet de saber estar i les taules d’haver disputat un playoff anteriorment són crucials. I és que aquest playoff es convertirà en una lluita a 90 minuts per ser més a prop de la glòria. Uns 90 minuts que es poden fer molt llargs per un equip que no se sàpiga dosificar durat tot el duel i on la veterania serà clau.

Quatre jugadors acumulen gairebé la meitat de partits

Malgrat que la llista podria ser més llarga agafant playoff d’ascens des de Tercera Divisió o partits on els jugadors van anar convocats sense participar-hi. Un jugador que, malgrat haver format part de plantilles de playoff, no ha jugat minuts és Xiker Ozerinjauregi, ja que, tant amb Toledo com amb Cornellà, formava part de la plantilla però no va tenir minuts.

En total hi ha 13 jugadors que han disputat, com a mínim, un partit de playoff. Entre aquests 13 futbolistes sumen 110 aparicions en eliminatòries per l’ascens, sent Óscar Rubio, amb tretze partits, el jugador de l’actual plantilla que més duels de playoff ha disputat. A més, i després de Rubio, Héber Pena, Antonio Romero i Adri Cuevas són els jugadors amb més partits acumulant dotze presències cadascú d’ells. Entre ells quatre ja sumen 49 partits, un 44% dels partits de tota la plantilla i l’equivalent a poc més de vuit playoff amb el format habitual.

Fins a 110 partits de playoff disputats

Però la cosa va més enllà, ja que Manu Lanzarote amb onze i Ian Mackay amb deu superen també la desena de partits de playoff. Dins aquesta llista també hi figuren Jesús Olmo amb quatre, Josu Ozkoidi amb un partit, Grego Sierra amb sis aparicions, Aarón Rey amb dues participacions, Édgar Hernández amb quatre partits i Jurgi Oteo amb sis duels disputats en playoff.

Menció a part mereix Juvenal Edjogo, que va disputar catorze partits de playoff durant la seva etapa com a jugador. Va ser com a jugador d’Espanyol B, Castellón i Sabadell per partida doble amb qui l’equatoguineà va disputar quatre playoffs en total i va aconseguir un ascens.

Un total de 9 ascensos dins la plantilla

Malgrat que no totes les participacions en playoff dels jugadors arlequinats han sigut exitoses, hi ha fins a set jugadors que han aconseguit ascensos. Dos d’ells, Óscar Rubio i Antonio Romero, n’han aconseguit un parell d’ascensos i cinc jugadors més han assaborit la glòria de l’ascens en una ocasió. Rubio va aconseguir els ascensos amb l’Alavés i el Càdiz amb dos campionats de lliga. Antonio Romero, a més, va aconseguir-los amb el Sevilla Atlético i el Mirandés i després de quedar, com el Sabadell, tercer classificat a la lliga.

La resta de membres del Sabadell amb ascensos són Ian Mackay, Jesús Olmo, Édgar Hernández, Jurgi Oteo i Juvenal. De fet, Olmo i Édgar van aconseguir l’ascens amb el Reus ara fa quatre temporades. Per la seva part, Mackay va ascendir amb la Ponferradina en una eliminatòria on va ser l’heroi després d’aturar el penal decisiu a la tanda. Jurgi va pujar amb el Bilbao Athletic, encara que no va disputar l’última eliminatòria. Pel que fa a Juvenal, el segon entrenador del Sabadell va pujar també com a arlequinat fa nou anys a Ipurúa.

L’experiència al servei de l’ascens

I és que pocs equips poden presumir d’una plantilla amb una experiència tan llarga als playoffs d’ascens i encara menys de l’experiència en categories superiors. L’Atlético de Madrid ‘B’, un filial, serà el rival del Sabadell a la primera eliminatòria. És un equip molt diferent del Sabadell pel que fa a l’experiència i aquesta és una de les armes que de ben segur utilitzarà l’equip dirigit per Antonio Hidalgo.

La plantilla arlequinada acumula jugadors amb desenes de partits al futbol professional i futbolistes amb més d’un centenar de partits a Segona B. Un factor que juga a favor del Sabadell en un playoff d’ascens que estarà més igualats que mai i on el coneixement de les situacions de màxima tensió que es donen al playoff jugarà un paper determinant.

Foto: Críspulo Díaz

La transcendència d’un playoff únic

31 de maig de 2015. Aquell va ser el dia en el qual, mentre gestava la creació de L’Hora Arlequinada, el CE Sabadell va certificar el seu descens a Segona ‘B’ després de caure per 2-0 davant l’Sporting de Gijón al Molinón. Quatre anys de futbol professional a la Nova Creu Alta es van esvair en una temporada per oblidar. Una temporada que va simbolitzar perfectament la situació que arrossegava el club. Ara, cinc anys més tard, el conjunt arlequinat tornarà a afrontar un playoff. Un playoff, però, que serà únic.

Si resumim la història recent del Centre d’Esports, trobem de tot. Un ascens, l’adéu de la junta de Joan Soteras, l’arribada de Sakamoto, constants problemes econòmics, el favor de Viacron gràcies a Antoni Reguant, el show de Jose Garcia ‘Coe’… Després d’anys d’incertesa i dubtosa gestió per part de diversos administradors, l’arribada d’Esteve Calzada a l’accionariat del Sabadell ha estat definitiva. Definitiva per fer renéixer un club al límit de la desaparició, posar-lo en ordre i capacitar-lo per disputar un nou ascens al futbol professional.

Un llarg i dur camí

Esportivament, és un fet que l’aposta per Toni Seligrat no va ser un encert i que el camí fins aquí no ha estat fàcil durant alguns anys. Però, si som justos, també és cert que una sèrie d’encerts posteriors ens han dut fins aquí. Des del fitxatge del director esportiu, Jose Manzanera, fins a la confecció d’una plantilla de nivell acompanyada d’una bona gestió econòmica, passant per l’aposta d’Antonio Hidalgo i Juvenal a la banqueta de la Nova Creu Alta, han estat claus.

La Segona ‘B’ de la pròxima temporada presumeix ser un autèntic maldecap per als equips que l’hagin de patir un any més. Vuit mesos d’una competició de 100 equips dividits en cinc grups que es disputaran els mateixos quatre llocs de privilegi de sempre. Si la temporada 2014/15 era la pitjor per abandonar el futbol professional per la redistribució dels ingressos televisius, aquesta sembla la ideal per fugir d’aquesta futura i transitòria categoria de bronze.

Un playoff únic

I és per tot això que deia que aquest serà un playoff únic. Qui aconsegueixi el premi de l’ascens, tindrà un premi doble: tornar al futbol professional i fugir d’una Segona ‘B’ que serà un autèntic infern. És evident que cal que gaudim del primer partit davant del filial de l’Atlético de Madrid, però també cal no oblidar la importància d’aquest enfrontament. La crisi del coronavirus ha convertit una promoció tradicionalment d’anada i tornada en una a partit únic. Si perdem, estem fora. Tot o res en un sol dia. Així de dur.

Crec que aquest equip coneix de primera mà la transcendència d’aquest playoff per a qualsevol equip i, especialment, per al Centre d’Esports. I, a més, després d’haver vist les 28 jornades que han disputat, estic segur que la plantilla està totalment capacitada per portar-nos a la final del pròxim 26 de juliol. Tenim jugadors d’altíssim nivell amb una experiència d’incalculable valor acompanyats d’un cos tècnic que sap perfectament com extreure’ls fins a l’última gota de talent.

No serà fàcil, però cal gaudir del moment i donar el merescut suport a l’equip des del mateix dia que marxi de la ciutat destí a Andalusia. Serà l’últim cop que gaudeixin de l’escalfor de l’afició i cal acomiadar-los d’una forma especial per recordar-los la transcendència d’un playoff únic…

Foto: C. Díaz.

L’eliminatòria entre Sabadell i Atlético de Madrid ‘B’ ja té horari oficial

Footters, la propietària dels drets d’emissió, ha fet oficials aquest matí els horaris de les primeres eliminatòries del playoff d’ascens. El Sabadell jugarà el dia 19 de juliol a les vuit del vespre al Nuevo Mirador d’Algeciras. El duel coincidirà amb el que Barcelona ‘B’ i Valladolid Promesas disputaran al Ciudad de Málaga. Pel que fa a les eliminatòries de campions, aquestes es disputaran a les deu del vespre a La Rosaleda.

La primera de les tres eliminatòries que el Sabadell ha de superar ja està totalment definida pel que fa a l’horari i l’escenari, encara que les designacions arbitrals no són oficials. La següent eliminatòria no té escenari, però serà en un dels quatre camps que la RFEF tindrà disponibles per aquest playoff.

Foto: CE Sabadell

Antonio Hidalgo: “Estem acostumats a jugar contra grans filials”

El tècnic de Canovelles ha valorat el duel de la primera ronda del playoff d’ascens que enfrontarà el Centre d’Esports amb l’Atlético de Madrid ‘B’. Hidalgo, que disputarà el seu primer playoff com a entrenador, ha comentat en quin estat es troba l’equip, què es pot esperar del rival i com serà el playoff.

La primera de les tres eliminatòries que el Sabadell haurà de superar serà davant l’Atlético de Madrid ‘B’, un equip, en paraules d’Antonio Hidalgo, “amb moltíssima qualitat i amb gent molt jove que ens pot posar les coses difícils”. Però el tècnic arlequinat tampoc defuig dels filials: “El nostre grup ens té acostumats a competir contra grans filials. Han pogut tenir més temps per entrenar, però no ens ha d’importar“.

Primer partit a Algeciras i sense públic

Una de les grans incògnites, més enllà del rival, era l’escenari, però ahir es va confirmar que el Sabadell jugarà la primera eliminatòria al Nuevo Mirador d’Algeciras: “Com a jugador vaig jugar allà i és un bon camp. Tens el dubte de com estarà la gespa, ja que s’haurà jugat un partit abans del nostre i la Federació ho ha de tenir present”.

També es va confirmar durant els últims dies que no hi haurà públic a les graderies de cap dels estadis: “És una llàstima perquè és l’afició qui ens ha empès fins aquí, però sabem que estaran amb nosaltres”. Pel que fa als entrenaments, Hidalgo ha confirmat que l’equip ja entrena “conjuntament” i “en condicions normals”.

Cal recordar que, com va avançar divendres L’Hora Arlequinada, la RFEF ja ha definit els horaris del playoff. Els partits es disputaran, independentment de la fase i la seu, entre les vuit i les deu de la nit.

Foto: Críspulo Díaz.

La RFEF defineix els horaris del playoff

La Real Federación Española de Fútbol ja té decidits els horaris dels partits del playoff a Segona Divisió. El CE Sabadell, que va conèixer ahir que s’enfrontarà a l’Atlético de Madrid ‘B’, jugarà diumenge 19 de juliol al Nuevo Mirador de Algeciras, l’estadi de l’Algeciras CF.

Segons ha pogut saber L’Hora Arlequinada, els partits es disputaran entre les vuit i les deu de la nit, independentment del dia i la fase. Els horaris es confirmaran de forma definitiva durant les pròximes setmanes.

El CE Sabadell s’enfrontarà a l’Atlético de Madrid ‘B’ en la primera eliminatòria del playoff d’ascens

Després de dies, setmanes i fins i tot mesos d’incertesa, el CE Sabadell ja coneix quin serà el seu rival a la primera ronda del playoff d’ascens que es disputarà el cap de setmana del 18 i 19 de juliol a Andalusia. La fortuna ha emparellat el conjunt d’Antonio Hidalgo amb l’Atlético de Madrid ‘B’, també tercer classificat i que ha acabat la temporada amb 53 punts, 52 gols a favor i 27 gols en contra.

Aquesta serà la primera de les tres eliminatòries que haurà de superar el Centre d’Esports si la temporada vinent vol jugar a Segona Divisió. El partit es disputarà al Nuevo Mirador d’Algeciras el dia 19 de juliol, a una hora encara per determinar. Segons va comunicar la RFEF ahir, no hi haurà aficionats als partits, però tots els duels es podran seguir per diversos canals.

Pel que fa a la resta d’equips del Grup III, el Castellón, campió del grup, s’enfrontarà amb el Logroñés; el Barça ‘B’ es creuarà amb el Valladolid Promesas i el Cornellà disputarà la seva eliminatòria amb l’Ibiza. Els playoff començaran el dia 18 de juliol amb la primera ronda, la segona es disputarà el 23 de juliol i l’última i definitiva el dia 26 de juliol. Totes les rondes seran a partit únic, amb cinc canvis permesos i pròrroga i penals en cas d’empat.

Foto: Atlético de Madrid

Els possibles rivals: CD Badajoz, una segona oportunitat

L’últim dels possibles rivals que pot conèixer demà el Sabadell és el refundat CD Badajoz, tercer del grup quart de la Segona ‘B’. El conjunt dirigit des de febrer per Pedro Munitis, després de la destitució de Mehdi Nafti, no ha pogut superar el Cartagena i el Marbella i ha entrat al playoff per poca diferència de punts. L’equip blanquinegre ha clavat els números del Centre d’Esports en les 28 jornades que s’han disputat aconseguint 14 victòries, set empats i set derrotes que sumen 49 punts.

El CD Badajoz 1905, que va recuperar el seu nom històric l’any 2013, afrontarà al juliol el seu segon playoff consecutiu. Fa un any, el CD Logroñés el va deixar fora a la primera ronda després de guanyar-los 0-1 al Nuevo Vivero i empatar a tres a la tornada. El somni dels cartageners és tornar a veure el seu equip al futbol professional. En tota la seva història, el club acumula 20 temporades a Segona Divisió, l’última a la 2002/03.

Gorka Santamaría, el seu pitxitxi

Si ens hem de fixar en un jugador de la plantilla del Badajoz, cal posar l’ull sobre Gorka Santamaría. Amb 10 gols en 24 partits, ha estat el màxim golejador de l’equip i el segon del grup. El jove davanter de 24 anys, fitxat de l’Sporting de Gijón, ha viscut un dels seus millors anys. Santamaría va anotar fa uns mesos el gol 1.000 del Badajoz a la Segona B contra el Villarrobledo, amb un doblet amb el qual va remuntar el marcador en dos minuts portant a l’equip al liderat del grup quatre per primer cop en 16 anys.

També cal destacar la bona temporada de Kike Royo. El porter blanquinegre és un dels menys golejats de la categoria i només ha encaixat 22 gols en els 28 partits que s’han disputat. En cas de creuar-se a la primera eliminatòria, l’ara arlequinat Heber Pena es retrobaria amb el seu recent exequip. En els 16 partits que va disputar amb el Badajoz, va sumar 980 minuts i quatre gols.

Foto: CD Badajoz.

Els possibles rivals: Bilbao Athletic, l’equip més golejador dels quatre grups de Segona B

El grup II de Segona Divisió B aquesta temporada ha tingut, sens dubte, a l’amo i senyor de tota la categoria de bronze; El Logronyès. No obstant això, en un grup on tota l’atenció l’ha acaparat el conjunt de Las Gaunas, el Bilbao Athletic, possible rival del Sabadell, ha competit per la segona plaça fins a l’última jornada.

De fet, el conjunt basc, tal com van fer els arlequinats a la Dani Jarque, va deixar escapar el segon lloc de la classificació després de sumar un empat (3-3) com a local davant del Real Unión d’Irún.

L’equip més golejador del grup

Cal destacar que, tot i que el Logronyès és el millor equip dels quatre grups de Segona B, el filial de l’Athletic ha estat el conjunt que més gols ha anotat fins a l’aturada, amb un total de 55. Una autèntica barbaritat. No obstant això, cal destacar també que el segon equip més golejador dels quatre grups és l’Atlético de Madrid B, un altre possible rival del conjunt arlequinat.

Per contra, els homes de Joseba Etxeberria també encaixen bastants gols, ja que han rebut un total de 35 en 28 jornades, el que equival a més d’un gol per partit. Com a local, el filial de l’Athletic Club és una mica més fort que quan actua a domicili.

A Lezama, el conjunt d’Etxberria ha sumat 29 punts, mentre que lluny de Bilbao 20 punts. Pel que fa als gols a favor com a local (35) sí que augmenten en comparació a quan juguen com a visitants (20). Tot i això, són números intranscendents per com serà el playoff, ja que serà a partit únic i en una seu neutral.

Jon Morcillo, el gran tapat

En un equip plagat de futures estrelles, el nom que pràcticament tothom oblida és el de Jon Morcillo. El davanter de 21 anys ha anotat un total de 10 dianes fins a l’aturada, convertint-se així en el quart màxim golejador del grup 2 per darrere de grans noms: Miguel de la Fuente (14/Valladolid B), Dioni (11/Cultural Leonesa) i Pablo Espina (11/Guijuelo).

A més de Morcillo, també cal destacar a Gorka Guruzeta en la zona ofensiva, qui ha sumat 5 gols aquesta temporada, tres menys de Juan Artola, l’altre potencial ofensiu de l’atac basc. Al mig del camp destaca el nom d’Unai Vencedor, un jugador que ja ha debutat aquesta temporada amb el primer equip. La defensa és la zona més feble del filial de l’Athletic, mentre que a la porteria trobem a Jokin Ezkieta, qui fou porter del Sabadell la temporada 2016-2017.

Eliminats a la primera eliminatòria

Els records a Lezama no són gens bons pel que fa al Play Off d’ascens a Segona Divisió, ja que fa dues temporades, en la 2017-2018, el filial basc va caure en primera ronda davant del Villarreal B. Aquella temporada el Bilbao Athletic va fer un 15 de 15 en les últimes cinc jornades i va aprofitar una punxada del Racing en l’última jornada per entrar en Play Off. Tot i això, el somni d’un equip molt jove va durar molt poc.

No obstant això, la temporada 2015-2016, el Bilbao Athletic va ser equip del futbol professional i va disputar els partits com a local a San Mamés. 42 jornades després, van tornar a la divisió de bronze.

Foto: Badajoz deportes