Categoria: Opinió

La transcendència d’un playoff únic

31 de maig de 2015. Aquell va ser el dia en el qual, mentre gestava la creació de L’Hora Arlequinada, el CE Sabadell va certificar el seu descens a Segona ‘B’ després de caure per 2-0 davant l’Sporting de Gijón al Molinón. Quatre anys de futbol professional a la Nova Creu Alta es van esvair en una temporada per oblidar. Una temporada que va simbolitzar perfectament la situació que arrossegava el club. Ara, cinc anys més tard, el conjunt arlequinat tornarà a afrontar un playoff. Un playoff, però, que serà únic.

Si resumim la història recent del Centre d’Esports, trobem de tot. Un ascens, l’adéu de la junta de Joan Soteras, l’arribada de Sakamoto, constants problemes econòmics, el favor de Viacron gràcies a Antoni Reguant, el show de Jose Garcia ‘Coe’… Després d’anys d’incertesa i dubtosa gestió per part de diversos administradors, l’arribada d’Esteve Calzada a l’accionariat del Sabadell ha estat definitiva. Definitiva per fer renéixer un club al límit de la desaparició, posar-lo en ordre i capacitar-lo per disputar un nou ascens al futbol professional.

Un llarg i dur camí

Esportivament, és un fet que l’aposta per Toni Seligrat no va ser un encert i que el camí fins aquí no ha estat fàcil durant alguns anys. Però, si som justos, també és cert que una sèrie d’encerts posteriors ens han dut fins aquí. Des del fitxatge del director esportiu, Jose Manzanera, fins a la confecció d’una plantilla de nivell acompanyada d’una bona gestió econòmica, passant per l’aposta d’Antonio Hidalgo i Juvenal a la banqueta de la Nova Creu Alta, han estat claus.

La Segona ‘B’ de la pròxima temporada presumeix ser un autèntic maldecap per als equips que l’hagin de patir un any més. Vuit mesos d’una competició de 100 equips dividits en cinc grups que es disputaran els mateixos quatre llocs de privilegi de sempre. Si la temporada 2014/15 era la pitjor per abandonar el futbol professional per la redistribució dels ingressos televisius, aquesta sembla la ideal per fugir d’aquesta futura i transitòria categoria de bronze.

Un playoff únic

I és per tot això que deia que aquest serà un playoff únic. Qui aconsegueixi el premi de l’ascens, tindrà un premi doble: tornar al futbol professional i fugir d’una Segona ‘B’ que serà un autèntic infern. És evident que cal que gaudim del primer partit davant del filial de l’Atlético de Madrid, però també cal no oblidar la importància d’aquest enfrontament. La crisi del coronavirus ha convertit una promoció tradicionalment d’anada i tornada en una a partit únic. Si perdem, estem fora. Tot o res en un sol dia. Així de dur.

Crec que aquest equip coneix de primera mà la transcendència d’aquest playoff per a qualsevol equip i, especialment, per al Centre d’Esports. I, a més, després d’haver vist les 28 jornades que han disputat, estic segur que la plantilla està totalment capacitada per portar-nos a la final del pròxim 26 de juliol. Tenim jugadors d’altíssim nivell amb una experiència d’incalculable valor acompanyats d’un cos tècnic que sap perfectament com extreure’ls fins a l’última gota de talent.

No serà fàcil, però cal gaudir del moment i donar el merescut suport a l’equip des del mateix dia que marxi de la ciutat destí a Andalusia. Serà l’últim cop que gaudeixin de l’escalfor de l’afició i cal acomiadar-los d’una forma especial per recordar-los la transcendència d’un playoff únic…

Foto: C. Díaz.

Ha de ser la temporada

Feia temps que no escrivia per aquí i, sincerament, tenia ganes de compartir amb vosaltres l’alegria momentània que ens està provocant aquest equip. 21 jornades, hem guanyat més de la meitat dels partits i som líders amb 41 punts. A més, només hem encaixat 15 gols en el que va de lliga i n’hem fet 28. Fa un any teníem 12 punts menys, havíem perdut el doble d’enfrontaments i encaixat quasi el doble de gols. Està clar. Tot ha canviat. I per bé, gràcies a Déu. I el nostre Déu es diu Antonio Hidalgo. Continue reading “Ha de ser la temporada”

El Sabadell visita l’Orihuela amb la novetat de Boris Garrós

El Centre d’Esports s’enfronta aquest diumenge davant l’Orihuela a Los Arcos després que ahir la RFEF donés el vist-i-plau per a la disputa del duel. Boris Garrós és la principal novetat de la llista de convocats en la que també hi són Marc Asturgó i Bellalta. Continue reading “El Sabadell visita l’Orihuela amb la novetat de Boris Garrós”

Bicefàlia d’emocions

David Palacio || Som a pocs dies abans de l’inici de la temporada i, tot i haver-hi un equip il·lusionant, hi ha molts dubtes que encara queden per resoldre. Aquest mig camí al qual estem acostumats els arlequinats, aquesta barreja de sentiments, d’alegria i a la vegada de temor, d’il·lusió, eclipsada per la precaució.

La pretemporada deixa llums i ombres. L’aspecte positiu és que seguim vius. Que les nostres pregàries fetes al maig han arribat a algú (Hummel, en aquest cas), i que veurem rodar la pilota a la Nova Creu Alta en competició oficial. Que “continuem somiant”, com afirmen des del club.

Encara recordo el primer entrenament a les ordres de José Solivelles. Allà, en Joan Muñoz, director d’aquest magnífic programa, i jo vam discutir sobre quines aspiracions tenia l’equip per aquesta temporada 2016/17. La conversa va expandir-se als pocs fidels que van anar a presenciar la tornada del Sabadell i, després que en Joan hagués d’abandonar la conversació, em van confessar que no caure al pou de la Tercera Divisió ja era una victòria.

Com han canviat les coses en un mes i escaig! “Play-off”, he escoltat a Cerdanyola, Vilafranca del Penedès, Palamós, i fins i tot al Prat i a casa, contra el Girona, malgrat les derrotes. Fixatges com Verdú, Jordi López, Carreño i sobretot el mediàtic Gai Assulin, noms que no imaginàvem fa setmanes i que m’haguessin tractat de boig si ara pogués tornar cap enrere, com la ‘pelbava’ del conegut anunci de lleixiu.

Però, com deia al començament, hi ha certes ombres que no acaben d’aclarir-se. La més òbvia, si tenim la seguretat de poder acabar la temporada i no ser un altre ‘cas Huracán’, tenint aquest any una plantilla que, per nom, pinta més interessant (per no dir cara) que la de l’any passat. I això s’ha de pagar. I les vendes no han sigut, diguem, la principal entrada de calers al club: la llicència federativa i una sèrie de variables de la sortida del juvenil Salinas al Màlaga, i els 30.000€ de Manel, segons rumors sorgits a terres gironines, han sigut els únics diners que ha rebut el club arlequinat per la sortida de jugadors.

També, l’aportació econòmica de Hierros Servando és un tema a tractar. L’any passat, Bo-Yang era “un patrocinador, gairebé, de Segona Divisió”, segons el president Antoni Reguant. Però tot i això, vam haver de recórrer a l’almoina de la gent de Sabadell gràcies a la iniciativa d’Àxel Torres, i així pagar (o almenys, intentar-ho) les nòmines dels jugadors i treballadors del club.

Així doncs, gaudim aquest diumenge. Tractem, entre tots, de fer que la pilota sigui el més important aquest any, mentre esperem que algú ens esclareixi com es podrà sustentar el nostre Sabadell.

No anem bé…

banner-disnova-1
No anem bé. Així no anirem enlloc. Ens posem en situació. Manel i Agus Medina arriben a un acord amb el club per rescindir el seu contracte. En teoria, dos jugadors poc (per no dir molt poc) sospitosos de no haver lluitat pel nostre escut. En teoria. En el moment de comunicar la sortida d’ambdós jugadors, el CE Sabadell publica el següent comunicat:

Comunicat oficial

Tant Manel Martínez com Agus Medina eren considerats pel club, direcció esportiva i cos tècnic, jugadors bàsics en el projecte del CE Sabadell 16/17, però ambdós casos, els propis jugadors han estat els que han decidit posar fi a la seva relació amb el club de forma amistosa.

En el cas de Manel, per posar rumb al Girona i provar sort a Segona. Li desitgem el millor i tant de bo pugui tenir un forat a la categoria de plata, que és on el nostre club lluitarà per tornar.

Agus Medina ha decidit rescindir el seu contracte en principi per ser agent lliure, i tot i que el club és conscient del seu futur, per respecte al jugador ha de ser ell qui comuniqui on va, i com a Manel, li desitgem el millor.

A l’actual plantilla del CE Sabadell es queden els jugadors que volen morir per aquest club i aquest escut. No s’ha obligat a ningú a quedar-se contra la seva voluntat, perquè el club ens necessita a tots implicats al 200%.

L’entitat també vol enviar un missatge a l’afició en forma d’esperança i ànim. Estàvem molt tocats fa dos mesos i ara tenim present i futur. I no dubteu que farem tot per formar una plantilla de la qual us pugueu sentir orgullosos.

Dilluns presentarem cinc noves incorporacions i encara ens quedaran unes quantes més per tancar.

Si més no, lamentable. “A l’actual plantilla del CE Sabadell es queden els jugadors que volen morir per aquest club i aquest escut”, diu el comunicat. Tela. Vergonyós. Un club no pot dir això. És el que realment vol transmetre el Sabadell? Doncs a mi no em representen.

“No s’ha obligat a ningú a quedar-se contra la seva voluntat, perquè el club ens necessita a tots implicats al 200%”. M’ho sembla només a mi, o volen dir que Manel i Agus no han estat implicats al 100%? Definitivament hem perdut el cap. Al final haurem d’anar al psiquiatre, com aconsellava algun conseller a les xarxes socials… Així no anirem enlloc. Arlequinats, així no anem bé.

 

Foto: CE Sabadell

La desil · lusió, el gran enemic

Joan Muñoz || És una sensació estranya que he tingut molts estius, però la desil·lusió instal·lada en l’entorn del CE Sabadell és preocupant. L’afició no té res més que l’amor pels colors i l’escut per seguir donant suport al club. Una llàstima. Jugadors que no renoven, jugadors que rescindeixen el seu contracte,… I tot això és resultat de la necessària política d’austeritat aplicada pel Consell d’Administració aquesta temporada. No sé si pensar que aquests són els primers passos difícils d’una nova etapa iniciada després de tenir l’entitat a la vora del precipici, o que és un “parche” més de tots els que portem posats a sobre.

La principal preocupació és, des del meu punt de vista, no haver conegut ni un sol fitxatge pel primer equip. El filial sí ha incorporat jugadors, però l’important, el que juga a la Nova Creu Alta, no. Estem a dos dies de començar la pretemporada i tot plegat està massa parat. Les pròximes setmanes prometen ser mogudes pel que fa a actualitat, o almenys això espero pel bé de tots. Perquè la desil·lusió és ara mateix el gran enemic del Centre d’Esports Sabadell…

 

Foto:Pedro Salado

Això és una vergonya!

Joan Muñoz || No donava crèdit… 17:41 minuts del dimarts. El departament de premsa del CE Sabadell ens comunica que la presentació del nou entrenador, que a priori era i serà Jose Solivelles, no es produirà finalment tal i com estava previst. Què ha passat? El dia anterior ja havia deixat caure al meu Twitter personal que l’adéu de Miguel Álvarez no s’havia fet oficial. Es clar! No era oficial perquè no s’havia arribat a un acord per rescindir el seu contracte! El ‘Ferrari’ ens ha sortit car, eh? Passades les 18:30, el president Antoni Reguant arriba per comparèixer en roda de premsa. Els companys de Ràdio Sabadell havien parlat amb un Miguel incrèdul dies abans i havien avançat que Jose Solivelles seria el nou entrenador. Quin panorama…

En resum, Reguant ens explica, entre altres coses, que el club no pot fer front al cost del míster i que han d’arribar a un acord amb el seu representant per rescindir el contracte. Però no acaba aquí la cosa. Durant el torn de preguntes, el Sergi Garces llença la qüestió clau. “Per què ahir es diu que avui es presentava al nou entrenador i no es fa?”. “¡Toma ya, ahí la llevas!”, he pensat. El més sorprenent ha sigut la resposta del president: “En cap moment anàvem a presentar al nou entrenador avui”. I a la repregunta del Sergi, insistint en el mateix, respon: “Doncs he comunicat malament el tema d’aquesta roda de premsa llavors”.

Un espectacle lamentable. Esperpèntic. Amb aquest club no jugueu. Amb aquest escut no es juga. No es juga amb 113 anys d’història. Esteu al capdavant del Centre d’Esports Sabadell! Si no esteu a l’alçada, marxeu. Això és una vergonya!

 

Foto: Roger Benet