Autor: Agustí Bernad

Josu Ozkoidi: “Ara més que mai, som una família”

Ja és una realitat que els set partits de lliga que li queden al Sabadell seran set finals. Així ho ha afirmat Josu Ozkoidi, carriler esquerre arlequinat, en la roda de premsa prèvia al partit davant el Mallorca: “Estem animats perquè queden set finals i hem d’intentar treure els tres punts contra el Mallorca. Però ens posarem més presió si mirem més enllà“, ha explicat el basc. Després de la lesió de Pierre davant el Cartagena, Ozkoidi ha fet una passa endavant i va un dels golejadors a Fuenlabrada, un fet que ha valorat molt positivament: “Estic feliç per haver fet el meu primer gol a Segona, però ara volem aconseguir els tres punts dilluns“.

L’escenari que viu l’equip recorda a l’any d’Olot, encara que l’escenari no és el mateix. El que no ha canviat, tal com ha transmès Ozkoidi, és la voluntat de l’equip: “No tots hi érem fa dos anys, però som un grup fort més enllà de la classificació i ho hem demostrat. Mai hem llençat un partit a les escombraries. Ara més que mai, som una família“. Ara mateix, tot passa perquè el Sabadell guanyi a casa per primer cop des del mes de novembre, una estadística que l’equip ha de canviar. “Ens està costant molt guanyar a la Nova Creu Alta i estem molt motivats per trencar aquesta ratxa contra el Mallorca“, ha apuntat el de San Sebastián.

“Pocs rivals han estat millors que nosaltres”

El repte davant el Mallorca és molt gran, però Josu té clar que l’equip pot guanyar. “En tota una temporada és difícil competir-li, però en un sol partit pot passar de tot“, ha indicat Ozkoidi. Serà un partit en el qual no participarà Stoichkov, amb una clàusula contractual establerta en el seu contracte, però el que nota el vestidor, segons Josu, és que falti un jugador: “És un inconvenient molt important, perquè som pitjor equip quan falta un jugador. Quan no estem tots, l’equip ho nota. Però hi ha més jugadors que ho fan igual de bé”.

Tot i no haver tingut tant protagonisme davant la irrupció de Pierre Cornud, el carriler arlequinat s’ha mostrat decidit a aportar a l’equip: “No he de demostrar res. En aquests quatre anys he fet i faré el meu treball. Em porto molt bé amb Pierre. Qui no estigui preparat per tenir competència no ho està per tenir una carrera al futbol” La final contra el Mallorca suposarà l’inici a un final de temporada d’infart, però Ozkoidi té clar que l’efectivitat a les dues àrees serà clau i que no cal pensar en els punts perduts. “Pocs rivals han estat millors que nosaltres i hem perdut punts al final, però no crec que ho hàgim de recordar perquè ens salvarem“, ha apuntat el basc.

Equip

La primera final en majúscules porta el Sabadell a Fuenlabrada

Ha arribat l’hora. Alguns les porten anticipant des de gairebé la primera jornada i d’altres no s’havien atrevit a pronunciar la paraula. Però ahir va ser Édgar Hernández qui, per primer cop des de dins del vestidor arlequinat, va parlar de final. Per tant, no hi ha cap mena de dubte que la visita al Fuenlabrada és la primera de les vuit finals que el Sabadell té fins a final de temporada. Serà, a més, a Fuenlabrada i en un estadi que els arlequinats visiten per primer cop. Els madrilenys, a més, han tingut un positiu en COVID-19 aquesta setmana que, afortunadament, no ha patit més conseqüències i no ha acabat en un brot dins la plantilla.

El conjunt madrileny està instal·lat en la tranquil·litat de la zona mitja de la classificació, però tampoc es pot confiar i s’aproparia encara més a la salvació amb una victòria aquest divendres. Per la seva part, el Centre d’Esports té la salvació a tres punts i només necessita guanyar. Com a teoria és fàcil, però els arlequinats només han guanyat un dels últims deu partits. La situació és complicada, però si alguna cosa ha demostrat aquest vestidor, és el seu caràcter i la seva capacitat per fer-se forts davant l’adversitat.

La defensa arriba en hores baixes

Fins a tres efectius es quedaran a Sabadell pel partit. Al lesionat Aleix Coch se li sumen les baixes de Jaime Sánchez, expulsat davant el Cartagena, i Pierre, que estarà tres o quatre setmanes de baixa. Això deixa la defensa arlequinada amb pocs efectius i la necessitat que alguns jugadors pugin el nivell en aquest tram final. La nota positiva és que estaran disponibles tots els homes d’atac en un equip que per primer cop aquesta temporada enllaça sis jornades veient porteria. No és la primera vegada que el Centre d’Esports i Antonio Hidalgo es troben en una situació com aquesta, així que l’única cosa que es pot fer és confiar.

El vestidor ha parlat de final i l’afició va deixar molt clar el diumenge passat que estarà al costat de l’equip, però ara són els jugadors els que han de respondre. I ho hauran de fer en un estadi complicat i davant un conjunt que practica un bon futbol. Després del partit de la primera volta, que va acabar amb victòria visitant just abans del temps afegit, els arlequinats voldran venjar-se per obrir la jornada de la millor forma possible i posar pressió als equips de la zona baixa. A més, el Sabadell no tornarà a tenir partit fins dilluns 26 d’abril, motiu que permetrà als arlequinats recuperar efectius i preparar el duel davant el Mallorca de la millor forma. Abans, però, primera final de la temporada a Fuenlabrada.

XI FUE-CES

Hi ha hagut ensurt a Fuenlabrada aquesta setmana amb l’aparició d’un positiu. Afortunadament, no hi ha hagut més problemes i el partit es podrà disputar sense problemes. No obstant això, l’equip dirigit per José Luis Oltra, exjugador arlequinat, afronta el duel després de tres partits sense guanyar i amb l’obligació de no apropar-se a la zona de descens per no patir massa. De fet, Oltra ha declarat que hauran de “fregar l’excel·lència” per guanyar el Sabadell. Això indica que tots els equips saben que és difícil derrotar al Sabadell, però els errors arlequinats han condicionat molts partits aquesta temporada.

Estrenant un nou estadi

Només hi ha un precedent entre Sabadell i Fuenlabrada i va ser a la primera volta. Això vol dir, doncs, que els arlequinats visitaran per primer cop l’Estadio Fernando Torres de Fuenlabrada. És un dels diversos estadis que estrena el Centre d’Esports aquesta temporada i una opció de venjar la derrota de la primera volta. Jon Ander González Esteban, del col·legi basc, serà l’encarregat de dirigir el partit. Ha xiulat un cop el Sabadell amb derrota a Lleida per 3-2 la temporada 2016/17, mentre que ha dirigit set partits del Fuenlabrada. A la Sala VAR hi serà l’extremeny Francisco José Hernández Maeso.

Édgar Hernández: “És similar a una final”

Era la paraula que encara no havia sortit del vestidor arlequinat. Édgar Hernández, que insisteix en la plena confiança de la plantilla, ha assegurat que el partit contra el Fuenlabrada és similar a una final. “Som conscients que el partit del divendres és com una final. Només ens valen els tres punts“, ha explicat el davanter arlequinat. Édgar, que ha adquirit protagonisme en les darreres jornades, coneix la categoria i sap que el duel davant els madrilenys no serà fàcil: “No sortiran com si no es juguessin res, així que haurem de fer un partit pràcticament perfecte“.

A més, el gavanenc ha volgut destacar l’actitud del vestidor arlequinat: “El que més caracteritza aquest equip és que mai es rendeix i tots creiem en l’entrenador i en l’objectiu“. Malgrat haver anotat un gol fins ara, l’atacant arlequinat també s’ha mostrat amb ganes de continuar aportant a l’equip: “M’hauria agradat marcar més gols, però estic content amb la meva aportació a l’equip i sé que els gols arribaran”. “Pel meu rol dins el vestidor, i perquè em sento un arlequinat més, he de transmetre als altres companys el que volem aconseguir”, ha comentat Hernández.

Nova Creu Alta

Ni una afició exemplar pot acabar amb la sequera a casa

Empat entre Sabadell i Cartagena que no serveix a cap dels dos equips. Stoichkov ha marcat el gol arlequinat a la primera meitat, mentre que Rubén Castro ha empatat a la segona meitat. En un partit irregular del Centre d’Esports, els d’Antonio Hidalgo han acabat amb nou homes per una vermella molt infantil de Jaime Sánchez i una lesió de Pierre en el temps afegit. El millor del partit ha estat, sense cap mena de dubte, la rebuda d’una afició que ha donat l’esquena al seu equip quan més ho ha necessitat.

Els voltants de la Nova Creu Alta han presentat aquesta tarda l’ambient dels grans partits. No ha entrat públic a les grades, però els aficionats s’han fet notar amb la rebuda als jugadors. El gran moment, però, l’ha protagonitzat Jordi Bransuela, que ha sortit a la tribuna de l’estadi per ensenyar el seient que va portar a Marbella. Gestos com aquest, sumat als ànims dels aficionats, han donat una empenta al Sabadell per un duel que ha començat amb molta igualtat i amb els dos conjunts amb més ganes de guanyar que por de perdre.

I si no hi ha partit del Sabadell sense dosi de surrealisme i tensió, avui no ha estat diferent. Raúl Navas ha marcat en un servei de cantonada i l’àrbitre, amb l’ajuda del VAR, ha anul·lat l’acció per un fora de joc d’Aburjania. Sense temps per entendre què ha passat, Pierre Cornud ha enviat en la següent jugada una centrada meravellosa a l’àrea i Stoichkov, amb un gran cop de cap, ha avançat els arlequinats. Del 0-1 a l’1-0 en cosa de minuts i la sort, aquest cop, ha estat del costat del Centre d’Esports. Ha pogut aguantar el resultat el conjunt d’Antonio Hidalgo fins al temps de descans gràcies al gran treball defensiu que ha minimitzat les grans armes ofensives visitants.

Gol, creuada de cables i resistència titànica

L’inici de la segona meitat ha tingut un ensurt important amb la lesió de Cristian López. El davanter s’ha fet mal al genoll dret i ha abandonat el camp entre llàgrimes. En el seu lloc ha sortit Elady Zorrilla, que ha necessitat dos minuts per assistir Rubén Castro, que ha marcat un golàs en l’acció de l’empat. S’ha calmat el partit amb els dos equips minimitzant errors, però Jaime Sánchez, en una errada incomprensible, ha vist una vermella claríssima per aturar un contraatac quan no feia falta. A partir d’aquí, amb els arlequinats amb 10 homes, el Cartagena s’ha apoderat del control del partit i el Sabadell s’ha centrat en no encaixar i tractar de marcar en un contraatac.

Finalment, la defensa del Centre d’Esports ha estat capaç de contenir totes les arribades d’un Cartagena que s’ha topat amb un Ian Mackay al seu nivell habitual. Ha acabat demanant l’hora el Sabadell i, de fet, s’ha quedat amb nou homes per lesió de Pierre Cornud al temps afegit. I, malgrat el patiment, el conjunt d’Antonio Hidalgo ha sumat un punt insuficient, però està a tres punts de la salvació amb vuit jornades pel final. Queden vuit finals, l’afició ha demostrat que estarà al costat de l’equip fins a l’últim sospir i el Sabadell no guanya a casa des del novembre. Amb tot això, aquest final de temporada promet ser de màxim patiment.

FITXA TÈCNICA

CE Sabadell: Ian Mackay; Óscar Rubio, Juan Ibiza, Jaime Sánchez; Heber Pena (Josu Ozkoidi, min. 76), Iker Undabarrena, Xavi Boniquet (Adri Cuevas, min. 69), Pierre Cornud; Stoichkov (Álvaro Vázquez, min. 76), Édgar Hernández (Grego Sierra, min. 62) i Juan Hernández (Víctor García, min. 62).
FC Cartagena: Marc Martínez; Antoñito, Raúl Navas, Carlos David, Forniés; De Blasis, Aburjania (Carrasquilla, min. 74), José Ángel, Berto Cayarga (Nacho Gil, min. 74); Rubén Castro i Cristian López (Elady Zorrilla, min. 51).
Gols: 1-0, min. 21, Stoichkov. 1-1, min. 53, Rubén Castro.
Àrbitre: Álvaro Moreno Aragón (Col·legi Madrileny) ha amonestat Stoichkov (min. 40), Carlos David (min. 40), Antoñito (min 70), Carrasquilla, min. 85. Ha explusat Jaime Sánchez amb vermella directa al minut 59.
Estadi: Nova Creu Alta (porta tancada).

Aarón

Les ocasions fallades, l’assignatura pendent

La temporada del Sabadell és d’aquelles complicades d’explicar. Molta gent coincideix en el fet que l’equip mereix més. I aquesta és la paraula i el factor clau, ja que els mèrits estan allà, però la realitat és ben diferent. Si bé la segona meitat a Butarque és l’enèsim exemple d’un partit en el qual el Sabadell marxa amb menys punts dels que mereixeria, l’equip arlequinat té un gran problema. L’efectivitat i la contundència han estat dos elements assenyalats per tothom, però la teoria no sempre s’aplica en la pràctica. Que el Centre d’Esports hagi merescut més del que té també vol dir que ha fallat més del que hauria de fer-ho.

No són poques les situacions clares de gol que el conjunt arlequinat ha desaprofitat fins ara i que situarien els d’Antonio Hidalgo amb més punts a la classificació. Però l’exercici de futbol ficció només serveix per flagel·lar-se en excés davant situacions que ja són part del passat i no canviaran. El joc que proposa el Sabadell és vistós i efectiu, ja que s’acostuma a generar perill, però també és habitual que no el materialitzi. I ara, amb un tram final de temporada en el qual no hi ha marge d’error, el Centre d’Esports no pot perdonar més oportunitats clares de gol.

Les estadístiques juguen en contra del Sabadell

Abans de res, cal entendre quin és el terme d’oportunitat clara. És una situació subjectiva i cadascú valora una situació ofensiva de forma diferent, però hi ha situacions que són molt òbvies. Un penal, un mà a mà amb el porter o un xut a porteria buida són ocasions clares. Ara bé, accions com la del gol d’Óscar Rubio a Leganés o un gol en pròpia porteria no poden ser considerades com accions clares de gol. Per tant, i malgrat que és un terme sense una definició clara, l’estimació que realitza el portal SofaScore és bastant fiable.

Els entrenadors rivals, comentaristes i persones que veuen els partits acostumen a lloar el bon joc que practica l’equip d’Antonio Hidalgo. Exceptuant alguns moments puntuals, la plantilla sap a què juga i ho executa bé, però l’últim terç del camp és un gran problema. En total, i segons dades de SofaScore, el Sabadell genera una mitja d’1,4 ocasions de gol clares per partit. La xifra no és gens dolenta i, de fet, només la superen els sis equips en zona d’ascens, el Fuenlabrada i l’Oviedo. Això vol dir que, bàsicament, el Centre d’Esports genera ocasions de gol i, per tant, el joc d’Hidalgo porta l’equip fins a la porteria rival. Ara bé, el problema està en un altre apartat. El Sabadell genera, però també desaprofita moltíssimes ocasions de gol.

En el total, l’equip d’Antonio Hidalgo falla 1,1 ocasions clares per partit. És la xifra més alta entre tots els equips de la zona baixa i, de fet, només la superen Fuenlabrada i Espanyol.  El Sabadell és, per tant, un equip que falla moltes oportunitats. Per posar-ho en perspectiva, el Centre d’Esports falla el 78,3% d’oportunitats de gol que genera. Tots els equips de LaLiga SmartBank superen el llindar del 50%, però cap arriba al 70% i el Sabadell el supera per bastant. Hi ha tres equips que lideren aquesta taula, sent el Sabadell el primer i estant secundat per Alcorcón i Zaragoza, que fallen el 69,8% d’oportunitats. La parròquia arlequinada i el club van començar la temporada amb la idea que seria un any de patiment, però situacions com aquesta compliquen les esperances de salvació.

Es buida la infermeria

Però no tot han de ser males notícies a Sabadell. En primer lloc, el conjunt arlequinat acumula cinc partits consecutius trobant porteria, una dada que suposa la millor dada aquesta temporada. A més, l’equip va patir una sequera per anotar més enllà del punt de penal, però això ha canviat en les darreres jornades. Les lesions també han suposat un problema durant la temporada, encara que comença a aparèixer la llum al final del túnel. Juan Hernández i Néstor han tornat a les convocatòries, mentre que Álvaro Vázquez està en el tram final de la seva recuperació.

El Sabadell està més lluny del descens que mai, però la sensació és que ho pot treure i que hi ha més unió que mai. Però no serà només aprofitant les oportunitats de gol, sinó amb unió i compromís. L’afició hi creu i ja prepara mobilitzacions per donar suport l’equip. La plantilla confia a treure-ho endavant amb tothom empenyent en la mateixa direcció. I, com s’ha vist en les xarxes socials, la directiva està al costat dels jugadors. Serà un final molt dur i ple de tensió que pot acabar malament, però el Sabadell sap quins problemes té l’equip i ara ha de treballar a minimitzar-los, millorar-los i lluitar fins al final de temporada per assolir l’objectiu.

Antonio Romero

Antonio Romero parla clar sobre la seva situació

Va arribar al Sabadell fa gairebé dos anys, però només ha disputat vuit partits oficials amb la samarreta arlequinada. Aquesta temporada no ha gaudit de gaire protagonisme i era un nom gairebé oblidat. No obstant això, Butarque ho ha canviat tot. Una mala primera meitat de l’equip, amb problemes per treure la pilota i, sobretot, per aguantar-la, van obligar Antonio Hidalgo a moure peça. Va ser llavors quan el de Canovelles va donar entrada Antonio Romero després de quatre mesos sense jugar un partit. No va sortir del tot malament i, de fet, Romero va ser considerat com un dels millors arlequinats en el duel de diumenge.

I amb això, el migcampista andalús ha tirat a terra una porta i s’ha guanyat una oportunitat. Si bé és cert que davant el Leganés no hi van ser ni Undabarrena ni Boniquet, el paper de Romero ha generat debat aquests dies. Des de donar-li la titularitat fins a mantenir-lo a la banqueta. L’única realitat és que Antonio Hidalgo haurà de decidir-se per un doble pivot pel partit davant el Cartagena i Antonio Romero ha trucat a la porta de la titularitat. Avui ha estat el protagonista de la roda de premsa prèvia al duel de diumenge, un partit clau i en el qual pot tenir molt a dir.

Una lesió que s’ho va carregar tot

La història d’Antonio Romero a Sabadell va començar en un mercat molt mogut. Tot apuntava al fet que Quique Rivero es podria incorporar al mig del camp arlequinat, però aquest va marxar al Recreativo i José Manzanera es va treure un altre as de la màniga. Després de dos playoff i un ascens amb el Mirandés, Antonio Romero deixava el club a Segona A i, sense lloc, tornava a Segona B. Va gaudir de pocs partits de pretemporada abans de lesionar-se, però les sensacions van ser molt bones. Malauradament, en un amistós a Llagostera, Romero va patir un trencament del lligament creuat anterior i es va perdre tota la temporada.

Això, però, no va ser motiu perquè no fos part de l’equip. La famosa pinya del vestidor tenia en Romero un integrant més que estava al costat de l’equip des de la graderia. A més, la direcció esportiva es va moure de pressa i el va renovar per una temporada més. Després de l’ascens, i amb el migcampista totalment recuperat, el futbol professional esperava. Antonio Romero va rendir bé durant la pretemporada i va anotar un gol davant el Badalona, així que la seva titularitat a Vallecas i Mallorca no va ser sorprenent. Com a migcampista creatiu i amb Undabarrena al costat, la parella funcionava bé. Ara bé, des de llavors, i tot i no haver desentonat, ha disputat només 131 minuts de lliga.

Mapa de calor d’Antonio Romero. Font: SofaScore

És cert que ha disputat els dos partits de Copa, però això vol dir que Romero va jugar a Butarque després de quatre mesos sense trepitjar un terreny de joc. La situació pot sobtar, però tant Antonio Hidalgo com José Manzanera han explicat en quin estat està Romero i, tot sigui dit, també es va parlar d’una sortida al mercat d’hivern. No va marxar, però tampoc ha comptat, fins ara, pel cos tècnic arlequinat. Però Romero ha continuat treballant i el seu bon rendiment a Leganés no és casualitat. El millor, però, és que la seva implicació no ha variat el més mínim, un fet que en altres plantilles o vestidors seria totalment diferent.

Un company exemplar

I aquest matí, sent el protagonista de la roda de premsa prèvia al partit i davant l’oportunitat de dir moltes coses, Antonio Romero ha demostrat que és un jugador compromès. “Accepto la meva situació i em dedico a treballar per si puc canviar-la. Sé quin és el meu rol des de principi de temporada i l’única manera de donar suport a l’equip és treballar dia a dia“, ha reconegut Romero al ser preguntat pel context que l’envolta. Altres futbolistes cremen la sala de premsa i o llencen tot pels aires, però això no passa al Sabadell i és un dels principals motius per creure en la salvació.

Diumenge hi ha una de les nou finals restants davant un rival directe. S’hi juga molt el Sabadell i jugadors, cos tècnic, directiva i afició remen cap al mateix lloc. “Necessitem centrar-nos en el partit del diumenge i lluitar per aquest escut amb passió“, ha apuntat l’andalús. Podrà ser titular o no diumenge, però el que queda clar és que Antonio Romero creu en la salvació i donarà suport a l’equip des d’on pugui. Perquè si alguna cosa té d’especial aquest equip, és que l’objectiu comú està per sobre dels objectius individuals. I això, com ja va passar l’any d’Olot, és un dels punts més forts del Sabadell.

La mitjana arlequinada ha de continuar a Butarque

Aquesta temporada del Sabadell ha estat plena de paradoxes. Els arlequinats no perden a casa des del desembre, però tampoc hi guanyen des del novembre. Malgrat ser el pitjor local de la categoria, l’equip d’Antonio Hidalgo està a un punt de sortir del descens amb 10 jornades per acabar la lliga. Això ho ha aconseguit gràcies a la mitjana arlequinada: guanyar fora de casa i empatar a la Nova Creu Alta. Ara bé, el calendari cada cop és més exigent i no hi ha cap equip que no es jugui res. Si el Girona es jugava arribar al playoff, el Centre d’Esports visita aquest diumenge un Leganés que es vol consolidar al playoff.

La lluita per l’ascens i per la salvació xoquen a Butarque en un duel en el qual la victòria és l’única cosa que serveix als arlequinats. El duel es produeix en el tram final de la lliga i amb un record dolç pel Sabadell. La primera victòria arlequinada de la temporada va arribar en el partit de la primera volta, encara que van ser els madrilenys els que van merèixer més. Però de mereixements en sap molt el Centre d’Esports, que ha merescut més en altres partits i ara només necessita guanyar, ser contundent a les dues àrees i aconseguir la salvació.

L’afició està més present que mai

Malgrat que el calendari no sempre ha afavorit el Sabadell, els arlequinats han gaudit d’un dia més per recuperar-se i preparar un partit molt important. L’equip d’Antonio Hidalgo ha demostrat que millora en els escenaris més importants i es creix en aquestes situacions. El duel de la primera volta va ser un exemple perfecte del valor de ser efectius, encara que el Centre d’Esports no pot rebre tantes ocasions de gol. Després de la victòria a Lugo, el fet de sortir del descens va donar aire la plantilla. Però la victòria del Castellón va retornar els arlequinats al pou i l’afició ha respost.

Des de gestos a les xarxes socials fins a anar a animar durant l’entrenament a l’equip, la comunió entre equip i massa social serà clau. El club està més viu que mai i, malgrat l’absència de públic, el moviment de l’entorn sempre és ben rebut. La tornada de Néstor Querol ha començat a alleugerar la infermeria i Aleix Coch i Juan Hernández podrien ser la sorpresa de demà. Qui estarà segur de nou a la convocatòria és Pierre Cornud, sancionat davant el Girona. Si bé encara hi ha baixes importants, Antonio Hidalgo i els seus homes estan preparats per celebrar el segon aniversari de la seva arribada a Sabadell amb una victòria.

XI LEG-CES

Per la seva part, el CD Leganés arriba al partit instal·lat en els playoff, però sense la possibilitat de relaxar-se. La derrota de l’Almería, a més, els pot apropar al conjunt indàlic. Mentre que, en cas de perdre, la resta de resultats els podrien allunyar de l’ascens directe. A la baixa coneguda de Lasure s’afegeixen Avilés, Sergi Palencia i Ignasi Miquel, mentre que Jonathan Silva torna a la convocatòria. No és una final pel conjunt pepinero, però s’enfronten a un rival de la zona baixa i és un bon escenari per sumar tres punts. Una victòria que se’ls hi va resistir a la Nova Creu Alta i que voldran aconseguir ara, amb Asier Garitano a la banqueta, per trencar una mala dinàmica de tres partits sense guanyar.

Una visita, un empat i una salvació contra el filial

El Sabadell només ha visitat un cop Butarque i el duel va acabar en empat a un gol. Íñigo Eguaras va marcar el gol arlequinat per igualar l’anotació de Sergio Postigo. D’aquell partit hi haurà dos homes del Leganés que hi repeteixin, Javi Eraso i Asier Garitano. Si bé només hi ha un precedent amb el primer equip, el Sabadell va salvar-se en la promoció de permanència de Segona B la temporada 95/96 davant el Leganés ‘B’. Amb el murcià Rafael Sánchez López com a àrbitre principal i el canari Daniel Trujillo Suárez a la Sala VAR, el Sabadell buscarà una nova victòria per continuar amb la mitjana arlequinada.

Stoichkov

El Sabadell empata amb el Girona i no acaba de trobar la fórmula a casa

Empat meritori del Sabadell davant el Girona en un partit amb alternatives i gols. Stoichkov, amb un doblet, ha avançat dues vegades el Centre d’Esports, però Gumbau i Samu Sáiz, de penal, han empatat el partit en sengles ocasions. La notícia positiva del partit ha estat la tornada de Néstor Querol després de tres mesos de baixa. Ha estat un partit en el qual el conjunt d’Antonio Hidalgo ha demostrat un bon nivell, però els detalls han tornat a impedir que els tres punts es quedin a la Nova Creu Alta per primer cop des del mes de novembre.

Efectivitat i contundència han estat dues de les paraules més importants pel Sabadell fins ara. I el Centre d’Esports, com un alumne aplicat que treballarà fins a final d’any, ho ha posat en pràctica. Equips com el Girona cometen poques errades, però quan aquestes es presenten s’han d’aprofitar. Stoichkov ha fet el primer gol de la tarda després d’un mal enviament de Bernardo i superant Juan Carlos amb una definició magistral. Els arlequinats han entrat millor al partit, però el Girona ha anat millorant i Samu Sáiz ha obligat Mackay a donar la seva millor versió en una oportunitat molt clara. I quan millor estava el conjunt gironí Aarón Rey ha estavellat una pilota al pal que hauria obert una escletxa important al marcador.

Amb el descans a punt d’arribar, s’ha deslligat la bogeria a la Nova Creu Alta. Gumbau ha empatat el partit a un minut de l’intermedi després d’una gran jugada del juvenil Arnau Martínez. Un cop dur que el Centre d’Esports ha paït de la millor forma. Ja en el temps afegit, Aarón Rey s’ha internat dins l’àrea i ha estat a punt de batre Juan Carlos. L’aturada del porter visitant ha caigut novament en els peus d’Aarón, que ha assistit Stoichkov perquè l’andalús marquès el segon del seu compte particular abans del descans. Acció, reacció i efectivitat d’un Sabadell madur i que ha fet una bona primera meitat.

Els detalls decideixen la segona meitat

Si el primer temps ha estat frenètic, l’inici del segon acte ha tingut el mateix guió. Stoichkov ha estat a punt de marcar el tercer després d’una gran assistència d’Aarón, però Juan Carlos ha aturat el xut. A partir d’aquí, el Girona ha fet una passa més i ha anat a per la victòria amb més insistència. Minuts després de la bona oportunitat del Sabadell ,el VAR ha entrat a escena per revisar un penal de Jaime sobre Sylla que, finalment, s’ha acabat xiulant. Samu Sáiz no ha perdonat des dels onze metres i ha empatat el partit amb gairebé 40 minuts per disputar-se. Ha començat a pressionar el conjunt gironí i s’ha anat apropant amb el pas dels minuts.

L’últim tram de partit ha estat dur pel Sabadell, que s’ha vist superat per la insistència ofensiva visitant. El bon treball defensiu i un Mackay en la seva línia han impedit la remuntada i, de fet, el Sabadell ha tingut l’última paraula. Néstor Querol, que ha tornat a jugar després de gairebé tres mesos de baixa, ha provocat una falta al minut 95. L’acció ha acabat amb un xut d’Undabarrena amb l’esquerra que ha picat contra el terra i ha marxat per sobre del travesser per ben poc. Ha estat a punt de guanyar sobre la botzina el Centre d’Esports, però l’empat a dos davant el Girona suposa un punt més per un Sabadell que torna a caure al descens. La millora en les sensacions és notable, malgrat que l’equip no guanya a casa des del mes de novembre.

FITXA TÈCNICA
CE Sabadell:
Ian Mackay; Óscar Rubio, Jaime Sánchez, Juan Ibiza; Heber Pena (Víctor García, min. 61), Iker Undabarrena, Xavi Boniquet (Grego Sierra, min. 90+3), Josu Ozkoidi; Stoichkov (Néstor Querol, min. 80), Édgar Hernández (Adri Cuevas, min. 46) i Aarón Rey (Gorka Guruzeta, min. 80).
Girona FC:
Juan Carlos; Bernardo, Santi Bueno, Arnau Martínez; Yan Couto, Cristóforo (Ramón Terrats, min. 73), Monchu (Stuani, min. 82), Gumbau (Kebe, min. 73), Franquesa; Sylla i Samu Sáiz (Pablo Moreno, min. 88).
Gols: 1-0, min. 8, Stoichkov. 1-1, min. 44, Gumbau. 2-1, min. 45+2, Stoichkov. 2-2, min. 52, Samu Sáiz (p.).
Àrbitre: Francisco José Hernández Maeso (Col·legi Extremeny) ha amonestat Yan Couto (min. 21), Bernardo (min. 24), Xavi Boniquet (min. 36), Édgar Hernández (min. 42), Jaime Sánchez (min. 51), Óscar Rubio (min. 77), Monchu (min. 79), Juanpe (min. 89) i Kebe (min. 90+5).
Estadi: 
Nova Creu Alta (porta tancada).

Ian Mackay podria disputar l’Eurocopa amb Escòcia

És un dels millors porters de LaLiga SmartBank i el seu rendiment no ha passat desapercebut més enllà d’Espanya. Segons ha informat el diari Marca, Steve Clarke, seleccionador d’Escòcia, tindria Ian Mackay a la seva agenda. El pare del porter gallec és de procedència escocesa i això el converteix en seleccionable pel país del Regne Unit. Malgrat que ara hi ha aturada de seleccions, el porter del Sabadell no ha entrat en la convocatòria. Això, però, no impedeix que Mackay pugui estar present en l’Eurocopa que es disputarà el pròxim mes de juny a diverses seus d’Europa.

Escòcia va aconseguir el seu bitllet per a la cita continental després de derrotar Serbia a la repesca i està en un grup amb Anglaterra, Croàcia i la República Txeca. En aquesta aturada, el seleccionador ha convocat els porters Craig Gordon, David Marshall i Jon Mclaughlin, però Ian Mackay ha cridat l’atenció del tècnic. Si bé en la selecció escocesa destaquen noms com el d’Andy Robertson, jugador del Liverpool, o Scott Mctominay del Manchester United, la porteria no té noms de tant nivell. Aquest fet, juntament amb les actuacions de matrícula d’honor del porter, li obririen les portes de la selecció.

Un premi a una temporada espectacular

Ian Mackay és gallec, però el seu pare era d’ascendència escocesa i això el converteix en seleccionable pel país britànic. A Sabadell s’ha convertit en un heroi per l’afició després de dues temporades en les quals s’ha guanyat a tothom amb aturades memorables. Aquesta temporada, amb el gallec de tornada a Segona Divisió, Mackay és el porter que més aturades realitza amb un total de 95. Les seves actuacions han sostingut el Centre d’Esports en alguns partits difícils i el fet que estigui a l’agenda del seleccionador és quelcom que s’ha guanyat a pols.

Encara queden dos mesos perquè comenci l’Eurocopa i Mackay està sent una peça clau pel Sabadell, però no seria cap bogeria que hi hagi un representant arlequinat a la cita. El 12 de juny es produirà el tret de sortida de l’Eurocopa i l’última jornada de lliga és el 30 de maig. Per aquest motiu, Mackay, en principi, podria acabar la temporada amb el Sabadell i marxar amb la selecció escocesa si, finalment, forma part de la convocatòria definitiva que el seleccionador Steve Clarke haurà d’anunciar setmanes abans que comenci el torneig.