Algeciras, el principi d’un canvi necessari

“Quan un esquema no funciona, canvia’l”, he repetit infinitat de cops al programa dels divendres de L’Hora Arlequinada. En el món del futbol és molt fàcil jugar a ser entrenador, però a l’hora de la veritat només Antonio Hidalgo sap com plantejar un partit depenent del rival que té al davant. Ell és el tècnic, ell decideix. Ara bé, quan un equip que està cridat a lluitar per l’ascens directe, o com a mínim, a jugar playoff, arriba a la sisena jornada sense saber què és guanyar, alguna cosa no s’està fent bé. I no ho hem de resumir en què la ‘piloteta’ no entri, sinó que hi han problemes que a simple vista ja es detecten, com ara que el Sabadell es queda sense idees quan l’esfèric creua el mig del camp.

En la segona meitat a l’estadi contra el Barça ‘B’, Hidalgo ja va modificar mínimament el seu dibuix de confiança: el clàssic 3-4-2-1 que tant identifica la filosofia del tècnic de Canovelles. Tot i això, el filial blaugrana va atropellar el Centre d’Esports en una segona part on els arlequinats no es van saber trobar. És del tot normal, ja que si canvies una idea al descans, i més encara quan tens 18 jugadors nous a la plantilla, no esperis que l’equip carburi al pur estil del Bayern de Múnich, per exemple.

Al Nuevo Mirador d’Algeciras, Hidalgo va apostar per la continuïtat del 4-2-3-1, amb Sergio Aguza, qui debutava amb la samarreta arlequinada, regnant a la sala de màquines. El migcampista català va deixar bones sensacions, i en els minuts que va jugar va demostrar del que és capaç jugant al doble pivot. A les bandes, Moha Ezzarfani i Jacobo González, dos extrems que la passada temporada jugaven a la Liga Smartbank, i que pot ser, són del millor de la categoria en les seves posicions. A més, Alfred Planas també va jugar d’extrem quan va saltar a la gespa del Nuevo Mirador. L’error estava a intentar reconvertir a un futbolista per activa i per passiva, i més encara quan veus que no t’està funcionant.

XI que va presentar Antonio Hidalgo al Nuevo Mirador.

Dels errors s’aprèn, o això diuen. No ho sé si el 4-2-3-1 ha arribat per quedar-se, però jo espero que si, ja que les peces que tens en l’actual plantilla et permeten explotar aquest dibuix. Fins i tot, si el partit t’ho demana, adaptar-ho a un 4-4-2 amb Kaxe i Toni Gabarre a la davantera. En qüestió, independentment de quan van arribar els nous fitxatges, José Manzanera ha confeccionat una plantilla molt completa, que per sort, i en comparació a temporades passades, et permet variar i experimentar. La campanya anterior es va voler ser fidel a un mateix plantejament, i tots sabem com va acabar. Ara bé, em remeto al mateix: si veus que una cosa no t’està funcionant, canvia-la. Espero que divendres, Antonio Hidalgo torni a dibuixar el mateix esquema que a Algeciras i que no es quedi en un miracle.