Una afició que mai falla

479 quilòmetres separen Sabadell d’Alcoi. En cotxe, poc menys de cinc hores. Tot i la distància, la parròquia arlequinada va poder acompanyar el Sabadell en el segon desplaçament de la temporada, ja que en la primera jornada a Sevilla, l’entitat andalusa no va facilitar entrades al Centre d’Esports. Així doncs, més d’una cinquantena d’aficionats arlequinats van presenciar, in situ, el duel entre l’Alcoyano i el Sabadell del passat dissabte a El Collao.

Ara bé, no és gens sorprenent, ja que si tirem d’hemeroteca, i sense la necessitat de retrocedir massa temps enrere, podem trobar precedents més bojos. Per exemple, durant la temporada de l’ascens a Marbella, molts arlequinats van viatjar fins a l’Antonio Lorenzo Cuevas per recolzar el seu equip des dels afores de l’estadi. I el mateix va succeir en l’última cita de la campanya passada a Anduva. El Sabadell visitava el Mirandés, i tot i que no depenia d’ell mateix, necessitava guanyar i esperar resultats per poder salvar la categoria. La feina es va fer, i va ser més fàcil amb el suport de la parròquia arlequinada.

Una afició que necessita una victòria 

L’inici a la lliga no ha estat el desitjat, i més encara quan l’equip venia de signar una de les millors pretemporades dels últims anys. De fet, els homes d’Antonio Hidalgo només van caure en un partit, que va ser contra el Villarreal ‘B’ a la Nova Creu Alta. En competició oficial, però, tres empats consecutius i només tres punts. Les sensacions no són dolentes, però l’equip no acaba de carburar, sobretot quan l’esfèric arriba a la parcel·la ofensiva. Els ingredients hi són, ara falta que la recepta funcioni. Qüestió de confiança. L’afició necessita una victòria, però els jugadors i el cos tècnic també. “Exigim al màxim, però no destruïm tan aviat”, reflexionava Joan Muñoz després del partit al seu Twitter personal.

Extreure conclusions en tres jornades és molt difícil, i alhora precipitat. Quelcom succeeix amb qüestionar la figura d’Antonio Hidalgo a aquestes alçades de temporada. El tècnic de Canovelles ha demostrat en el temps que encapçala la nau arlequinada del que és capaç, com per exemple evitar un descens a Tercera Divisió d’un equip que estava pràcticament mort, i a la temporada següent tornar el club al futbol professional. Això no treu que, tenint la plantilla que té aquesta temporada el Sabadell, els resultats fins ara són insuficients, ja que tot el que no sigui fer playoff al final de temporada seria un fracàs. És una realitat. Ara bé, la cursa només acaba de començar. Deixem treballar, i els fruits arribaran més d’hora que tard.