Overreaction Monday

L’ésser humà és, per naturalesa, un animal sociable. Tots necessitem compartir allò que ens passa o què pensem amb més persones. Molts cops, canviem d’opinió en qüestió de minuts, mentre que d’altres vegades costa més. Una gran eina per comunicar-nos han estat les xarxes socials, un pastís molt bonic per fora i increïblement enverinat per dins. Fruit d’això hi podem trobar una gran quantitat d’exageracions, insults i baralles pels motius més inversemblants. I això, com no pot ser d’una altra forma, es trasllada també al Centre d’Esports Sabadell.

Ahir va començar la Primera RFEF amb un empat a zero davant el Sevilla Atlético. Les sensacions, en línies generals, van ser positives. Però allà apareix Twitter amb tota la seva màgia. He de reconèixer, però, que tot ve perquè m’agrada fer un exercici de masoquisme quan acaben els partits: miro les respostes a la piulada pel final del partit. És una prova que també faig amb altres equips i només em ve al cap el terme Overreaction Monday. Els americans, tan aficionats a l’espectacle com a les exageracions, li diuen així al dilluns posterior a la primera jornada de lliga.

Tot passa perquè, després d’una única jornada, ja hi ha un favorit al títol, un equip totalment defenestrat i jugadors que es menjaran el món. La cosa, però, canvia a la setmana següent i sense temps per pair el primer Overreaction Monday. I això és el que passa ahir després del primer partit de lliga del conjunt arlequinat. Missatges de positivitat mesclats amb advertències que l’equip juga com l’any passat, que s’han deixat escapar dos punts i gent crítica amb Antonio Hidalgo. Bé, això i la bona gent del Lleida Esportiu que, com bons samaritans, acostumen a estar més pendents d’una casa que no és la seva.

Travessar una línia vermella

En aquest aspecte, el Centre d’Esports ha sortit prou bé del primer dilluns de temporada. Però aquest cap de setmana ja hi ha hagut situacions més dures amb rivals del conjunt arlequinat. Álvaro Campos, un dels millors porters de la categoria i tota una institució al Castellón, va haver de publicar una piulada a causa de les crítiques rebudes després de perdre per tres gols a un davant l’Albacete. I algunes respostes, en comptes d’animar el jugador, el critiquen i li posen encara més llenya al foc. En una sola jornada, una petita part d’una gran afició s’ha llançat contra un dels seus referents. I tot això per un únic partit de lliga.

El més greu és el fet que extreure conclusions en un únic partit és absolutament impossible. Ahir, per exemple, la defensa arlequinada disputa un partit molt complet. Això no vol dir que sigui la millor de la categoria i que no encaixarà cap gol, però està clar que pot haver-hi nivell per fer bones actuacions. L’exageració, pel bo i pel dolent, és el gran enemic del futbol. Un jugador passa de ser el millor al pitjor en pocs dies. El director esportiu que tant havia il·lusionat resulta que és un inepte per situacions que ell no pot controlar com són les lesions. Per no parlar de la crítica desmesurada -perquè si es fa de forma constructiva, és molt positiva- cap a l’entrenador que et salva de molt més que un descens, et porta al futbol professional i et deixa a un gol de salvar la categoria amb un equip que tenia algunes carències.

Serà un any molt llarg

A Sabadell, per sort, encara no s’ha creuat, com a mínim aquest any, la línia entre la crítica i l’insult. Però probablement passarà. Perquè el futbol és una muntanya russa on un dia ets el líder i una derrota engega totes les alarmes entre l’afició més fidel. I és comprensible, ja que les persones més crítiques són qui més s’estimen al club i no volen que perdi ni als partits d’entrenament. Però és quelcom que succeirà i el més important, com en l’any de l’ascens, és dubtar el mínim possible i estar al costat de l’equip en tot moment.

La gent, que es posa en mode ‘Overreaction Monday‘, veu un partit gris i ja es pensa que s’està enfonsant el Titanic. I en una lliga de 38 jornades, l’única realitat és que el Sabadell porta un punt i encara pot sumar-ne 111 més. Però millor no pensar en això i, com diu Antonio Hidalgo, anar partit a partit. I és que si el tècnic de Canovelles destaca per alguna cosa, és per la seva sinceritat i la fidelitat a les seves idees. Encara tinc marcada al cap la frase que va dir després de perdre contra el Castellón la primera jornada de la temporada 2019/20: “Si cada cop que perdem dubtem del que fem, ens passarà el mateix de l’any passat“. Aquest és el primer manament per una temporada que serà molt llarga i on hi haurà moments de tota mena.

No serà fàcil mantenir-se serè i està clar que hi haurà partits dolents, derrotes dures o victòries que s’escapin. Però els objectius s’aconsegueixen amb unió. I ara, amb el primer dels 38 capítols de Primera RFEF tancat, no es pot extreure cap conclusió més enllà d’allò que no s’ha de fer. Encara que també hi ha una conclusió que no forma part d’aquest Overreaction Monday. Footters necessita millorar moltes coses a les realitzacions dels partits. Però millor deixar aquest meló sense obrir per ara, que amb tanta Biodramina he perdut la gana.

Un comentari

Els comentaris estan tancats

%d bloggers like this: