Un inoblidable amor d’estiu que no pot acabar aquí

La pretemporada està a punt d’acabar i, amb ella, l’estiu marxarà. Cada una és totalment diferent, però hi ha quelcom que, com un amor d’estiu, no canvia. Sempre hi són, apareixen quan menys es pot esperar i deixen una empremta difícil d’esborrar. Al Sabadell n’hi ha hagut diversos, però sempre han estat noms propis. La pretemporada d’Édgar Hernández fa dos anys, actuacions de nivell a la Copa Catalunya -una competició que, tot sigui dit, feia més nosa que res- o aquell jove que destacava i desapareixia amb la mateixa velocitat que irrompia.

Però aquest amor d’estiu és diferent. No és un jugador, una actuació o un gol, sinó la demostració que la pedrera del Sabadell és més potent que mai. Iván Tébar, Adrià Gonzàlez, Marc Vargas, Albert Morral, Iker Hernández, Gabri Gausachs, Pere Belmonte, Jaume Ramoneda, Iván Bustamante, Arnau Marcos i Tenorio han disputat minuts en els diversos amistosos jugats. A tots ells cal sumar-hi els noms de David Astals, Sergi Altimira i Froi Leal. Un total de 14 jugadors del planter han estat utilitzats per Antonio Hidalgo a la pretemporada i, definitivament, han respost amb un gran nivell.

I tot ha arribat en una pretemporada dura i després d’un descens. Els ànims no són els millors, però els joves futbolistes sorgits del planter arlequinat han fet oblidar, per alguns moments, que l’equip ja no està al futbol professional. No s’ha de confiar tot a ells, però se’ls ha d’ajudar a créixer i acompanyar-los amb l’esperança que, d’aquí a uns anys, es converteixin en els referents del primer equip. Perquè aquesta pretemporada ha estat diferent i ha deixat tothom embadalit amb uns futbolistes que eren desconeguts fa res i ara demanen pas.

Han picat a la porta

Si els joves truquen a la porta, nosaltres els obrirem“, ha dit Antonio Hidalgo durant la pretemporada. El missatge l’han rebut amb total claredat i només cal fixar-se en els partits que han disputat. Adri González, Pere Belmonte i David Astals han estat tres dels golejadors a la pretemporada. Tots ells s’han format al Sabadell i han picat a la porta en forma de gols. Però no tot és marcar. Sergi Altimira ha demostrat que vol un lloc a l’equip i ha jugat al mig del camp com si fes anys que fos professional. Froi Leal és el teòric tercer porter, però no ha encaixat cap gol i ha fet alguna aturada de molt mèrit. I, per no anar un per un, cal una esmena especial a Iván Tébar. Davant els problemes al carril esquerre, ell ha jugat a un gran nivell tot i acabar de sortir del futbol formatiu.

Vas nom per nom i és fàcil il·lusionar-se cada cop més. Tot i que el més difícil no és debutar, sinó quedar-se. Però si aquest any han estat 14, potser en uns anys en són encara més. Per tant, aquests èxits del futbol base no es poden deixar escapar. I ara cal obrir la porta perquè hi entri qui s’ho guanyi. I no s’ha d’entristir ningú si, com amb aquella persona especial que coneixes i es converteix en un amor d’estiu, no tornes a veure un futbolista que es va guanyar el teu cor. És futbol i, per desgràcia, no hi ha lloc per tothom. Està clar, doncs, que no tots arribaran. Però hi ha les bases perquè uns quants tombin la porta que vigilen des del primer, entrin i es facin amb un lloc.

Falta la peça més important

La metamorfosi del futbol base és meravellosa. S’ha passat de tocar fons a fregar el cel, del descens del Juvenil a Preferent fins a guanyar al Barça a la Ciutat Esportiva Joan Gamper, de no tenir ningú de la base al primer equip a tenir-ne per escollir. Això s’ha aconseguit amb treball i esforç. I d’aquí és d’on han sortit els autèntics protagonistes -amb el permís de la tornada l’afició als camps- d’aquesta pretemporada. Una generació de futbolistes que, juntament amb un gran treball per incorporar joves talents, ha portat a una situació ideal. Però ara toca el més complicat: mantenir-se i intentar millorar-ho.

No obstant això, sempre hi ha un però. En aquest cas, a més, és un bastant important. El treball a la base és excel·lent, però falta l’últim impuls després de l’etapa formativa: el filial. Actualment, el Sabadell ‘B’ està a Segona Catalana. Amb la reestructuració actual, el filial arlequinat està quatre categories per sota del primer equip. Un salt massa gran i una categoria que, amb tots els respectes, es queda molt petita pel talent del planter arlequinat. Aquesta situació s’ha de tractar de solucionar d’alguna forma. El filial, amb aquests jugadors, pot ascendir, però trigarà massa a arribar on hauria d’estar.

Ja es veurà, doncs, què fa el club amb aquesta fornada de futbolistes. Poden ser cessions -com en el cas d’Alberto Salamanca-, deixar-los en dinàmica de primer equip o, fins i tot, que tinguin una fitxa amb la primera plantilla. Tots aquests casos, com ja ha explicat Jose Manzanera, s’estan estudiant dia a dia. El que ha quedat evidenciat és el fet que els futbolistes que han realitzat la pretemporada amb el primer equip són un amor d’estiu. Aquell que sempre arriba i que més costa de deixar anar. Han robat el cor a l’afició i han demostrat que, amb un treball constant, l’obrador arlequinat pot nodrir el primer equip. Però això no ha d’acabar aquí. Perquè hi ha amors que van més enllà de l’estiu i aquest ha de ser un d’ells. I és que la pedrera ha picat a la porta per quedar-se.