Jugar al Sabadell significa molt més que lluir la samarreta

Si parlem del Centre d’Esports Sabadell, només cal fer una breu revisió als anys d’història del conjunt arlequinat fer deixar en evidència que no es tracta d’un club qualsevol. Fundat el 1903 i amb 117 anys d’història, el Sabadell és molt més que un club, encara que aquest no sigui el seu eslògan. A més, en aquests 117 anys de vida, el Sabadell ha militat 14 temporades a Primera Divisió i 44 a Segona. Sens dubte, els números parlen per si sols.

Molts són els futbolistes que aterren a la Nova Creu Alta en els mercats d’estiu i d’hivern, i que, a l’hora de seure davant dels mitjans de comunicació en les seves respectives presentacions destaquen la història del Sabadell. Però, realment quants la coneixen? Alguns altres, com ja és costum dins del món futbolístic, parlen que és un somni vestir la samarreta arlequinada, o bé que és l’equip on sempre han desitjat jugar. Ara bé, una cosa és el que diuen, i l’altra és el que demostren. Així doncs, el refrany les paraules el vent se les emporta encaixa a la perfecció.

Gorka Guruzeta, caçat a Urritxe

Ahir al Municipal d’Urritxe es van poder veure unes imatges que han empipat gran part de l’afició arlequinada. Al matí es disputava l’amistós entre la SD Amorebieta i el Burgos CF, dos dels equips ascendits a LaLiga Smartbank. El duel, d’entrenament, era a porta tancada, però les càmeres van capturar la presència de Gorka Guruzeta, davanter del Centre d’Esports que té contracte fins al juny del 2023. Però això no és tot, ja que des del País Basc apunten que Guru va aprofitar la seva estada a Urritxe per a conèixer els que seran els seus companys la pròxima temporada. L’acord entre el jugador del Sabadell i l’Amborebieta és pràcticament total.

Tot això a un dia de passar les pertinents revisions mèdiques, tal com han fet aquest matí Néstor Querol, Aleix Coch o Xavi Boniquet, entre d’altres. A més, cal recordar que el davanter té signats dos anys més de contracte, per la qual cosa negociar amb un altre equip abans de pactar una sortida amb el teu club de propietat, si ha passat, no està del tot ben vist, que diguem. Guruzeta va disputar 39 partits la temporada passada i només va anotar tres gols. Si afirmo que el basc hauria d’estar totalment agraït a Antonio Hidalgo per la confiança que va dipositar en ell, no m’equivoco, oi? Uns registres molt pobres per a un davanter que va aterrar a l’estadi per ser la referència ofensiva en el retorn a Segona Divisió.

Juan Hernández, ni unes simples gràcies

Aprofito també per destacar dos casos més, el de Juan Hernández i Víctor García. Ambdós van incorporar-se el passat mercat d’estiu cedits pels seus respectius clubs, el Celta i el Valladolid, i tots dos, tot i no demostrar gairebé res a sobre de la gespa, van acumular moltíssims minuts durant la campanya passada. El primer d’ells, Juan Hernández, ja té nou equip, l’Alcorcón, però encara segueixo esperant unes paraules de comiat a l’afició després de la confiança que ha rebut sota les ordres d’Hidalgo. I més del mateix amb Víctor García.

En resum, és molt fàcil parlar de memòria quan signes per un nou club. Ara bé, el difícil és demostrar l’estima per uns colors que signifiquen molt més que lluir la samarreta arlequinada els dies de partit. O si no que li preguntin a Pedro Capó, Édgar Hernández, Óscar Rubio, Josu Ozkoidi o Ángel Martínez, entre d’altres.

x