Pedro Capó marxa després de quatre anys

Un centenar de partits, una salvació agònica, un ascens màgic i un descens tràgic. Aquest seria, en línies generals, el resum de l’etapa de Pedro Capó al Sabadell. Però aquests quatre anys del futbolista de Maó són molt més llargs d’explicar. Va ser un dels primers fitxatges d’Esteve Calzada i el seu cognom, tot i no ser familiars, era patrimoni arlequinat. I Capó, com no podia ser d’una altra forma, ha fet història al Sabadell. I no ho ha aconseguit amb grans gols o exhibicions estel·lars, sinó amb treball, compromís i una actitud immillorable. La seva sortida serà una de les més doloroses després d’Anduva. Marxa un dels soldats d’Antonio Hidalgo, un home que serà recordat a la ciutat.

Perquè la seva arribada a Sabadell com un migcampista de tall defensiu s’ha acabat convertint en una aventura que ha portat Capó per totes les posicions del camp. Migcampista, davanter, lateral i, finalment, defensa central. Potser com un recurs d’emergència o perquè el destí ho exigia, però Pedro Capó i Antonio Hidalgo van ajuntar els seus camins per fer història. Amb un equip ple de baixes, el de Canovelles es va treure de la màniga un central dret que va ser pilar fonamental d’Olot i de Marbella. I ara, quatre anys després, marxa havent-se guanyat el respecte i l’estima de tota l’afició arlequinada.

Lligat per sempre a la ciutat

Si hi ha quelcom en el que Pedro Capó destaqui per sobre de la resta és el seu tracte amb els aficionats. Sempre ha estat allà, fos en una derrota o per celebrar qualsevol victòria. Va ser un dels golejadors de la victòria davant el Castellón que l’any 2018 va donar molta vida al Centre d’Esports. I, amb treball dur, Capó es va convertir en una icona del club i un dels capitans de l’equip. Una tasca difícil que el futbolista balear sempre ha realitzat amb orgull. Es va convertir en un referent silenciós de l’equip i, tot i no ser el millor, sempre era Pedro Capó. I això és el que més valora una afició en un futbolista.

Ara, després de quatre anys màgics, diu adéu a una ciutat que ha vist néixer a dos dels seus fills i que el tindrà vinculat a la ciutat per sempre. El cognom Capó ja era patrimoni de Sabadell, però ara ho és encara més. Marxa del club un dels futbolistes més respectats per una afició exigent i que ha trobat en un futbolista de Maó els valors que tot jugador ha de tenir. No se sap destí, si continuarà al futbol professional o serà rival del Centre d’Esports la temporada vinent. El que queda clar és que Pedro Capó va arribar a Sabadell sent un autèntic desconegut i marxa amb la maleta plena d’èxits, records i, sobretot, l’estima de tot un club.