La història de l’arribada de Juan Diego Molina a Sabadell és prou coneguda. Un tancament del mercat d’estiu de bojos, que es va saldar amb la incorporació d’un futbolista cedit pel Mallorca i que arribava amb un gran cartell. Autor de 16 gols la temporada passada amb l’Alcorcón, Stoichkov va arribar en una operació inimaginable unes hores abans. I, com era d’esperar, gran part de les esperances arlequinades estan dipositades en un futbolista que juga a un ritme diferent de la resta. Després d’una suplència sorprenent a Castàlia, el de San Roque va jugar a un gran nivell davant el conjunt orellut i va anotar dissabte passat en el partit contra l’Sporting.
Fent una comparativa amb el boxejador Muhammad Ali, Stoichkov és un jugador que es mou com una papallona i és letal com una vespa. Cada cop que agafa la pilota, i malgrat l’absència de públic als estadis, genera expectació. “Compte amb el ros, que és dels bons“, que es diria al futbol regional. I sempre ho fa tot amb un joc estètic i deixant detalls de la qualitat d’un futbolista al qual se li fa petita la categoria. El problema arriba quan Stoichkov, un jugador diferencial, resulta ser un incomprès. Es pot criticar que no suma tots els gols esperats o que no sempre ha rendit com s’esperava, però la feina de l’andalús va més enllà de fer gols.
Venia a ser l’estrella, no el golejador
Si bé la temporada passada va ser el màxim golejador nacional de LaLiga SmartBank, Stoichkov no és un grandíssim golejador i el seu rol va més enllà de perforar porteries. Les seves xifres a Alcorcón van ser tan bones gràcies a l’ecosistema en el qual desenvolupava el seu joc. Sempre amb una referència al seu costat, l’andalús aprofitava els espais que generaven els seus companys i els atacava per marcar. Fruit d’això van arribar grans actuacions com, per exemple, la que va protagonitzar a La Romareda. Però allà, i malgrat ser un dels millors jugadors de la lliga, era una part d’un engranatge que va funcionar molt bé.
A Sabadell és on es va convertir en l’estrella d’un equip. A Alcorcón ho va acabar sent gràcies al seu any, però no va arribar amb aquesta etiqueta. Mentre que la seva arribada al club arlequinat el va catapultar a l’estatus d’estrella. I això, entre altres coses, significa que Stoichkov no és únicament un golejador. Aquest fet el té present Antonio Hidalgo, que ha utilitzat l’atacant en diverses funcions durant els partits. Des de jugar en punta d’atac fins a integrar-se en el doble pivot per facilitar la sortida de pilota, l’andalús realitza moltes funcions quan està sobre la gespa.
Molta gent espera que Stoichkov, com estrella que és, agafi la pilota, marxi de tots i marqui gols. Com a idea no és dolenta, està clar, però realitza tantes funcions que no pot abastar-ho tot. Pot haver-hi qui es desespera perquè no marca o perquè no hi és a tots llocs, encara que la seva aportació a l’equip va més enllà del que s’aprecia a simple vista. És cert que no ha estat tan encertat de cara a porteria i, de fet, ha fallat un total de set ocasions clares, segons dades de SofaScore. No obstant això, si algú està capacitat per liderar aquest equip fins a final de temporada, és ell.
El Sant necessita còmplices
No es pot dir res que no s’hagi escrit ja sobre Ian Mackay. Només queda, com a mínim, posar-li el seu nom a un carrer de la ciutat. Ara bé, ell sol no pot salvar l’equip. Ho atura gairebé tot i és un porter infal·lible, però necessita ajuda en forma de gols. I aquí és on torna a aparèixer, entre molts jugadors, Stoichkov. Si el gallec ha de sostenir l’equip, l’andalús li ha de donar ales per guanyar els partits necessaris per aconseguir la permanència. És l’estrella del Sabadell i ara és el moment que confirmi la passa endavant que ha fet en els darrers dos partits per un tram final de temporada on el Centre d’Esports s’ho juga tot.
Si alguna cosa caracteritza a aquest vestidor, és la seva implicació i el seu caràcter. Part d’això ve d’Antonio Hidalgo, encara que també són els jugadors qui han de posar de la seva part. No cal pensar en el Sabadell ni en casos concrets, però a tothom se li acudeixen exemples de jugadors cedits que es baixen del vaixell a mitja temporada. I Stoichkov, com la resta d’integrants de la plantilla del Sabadell, continua creient, corrent i sacrificant-se per un objectiu comú. Perquè l’andalús és un jugador genial, incomprès i que potser no està envoltat de jugadors amb la qualitat dels seus companys de Mallorca, però un descens i una mala imatge podrien acabar amb la seva esperança d’arribar a Primera Divisió.
