Ian Mackay, un porter indescriptible

S’acostuma a pecar molt de la sobrereacció en el món del futbol. Un dia ets el millor, al següent el pitjor i a la setmana tornes a ser l’ídol de tota una afició. És una muntanya russa de constants pujades i baixades que mai s’acaba i que és impossible de controlar. Bé, excepte que el teu nom sigui Ian Mackay Abad i acumulis dues temporades dignes de posar-li el teu nom a una plaça de Sabadell, a una avinguda o, i sense que sigui una sobrereacció, a un barri. El que està aconseguint el corunyès és una de les tasques més difícils que hi ha, ja que pocs cops hi ha una opinió unànime a l’hora de valorar un jugador.

Va arribar a Sabadell molt jove i sense gaudir de minuts. Una lesió i un tal David de Navas li van impedir destacar més, però el cercle no s’havia tancat. Després del miracle d’Olot, i amb la por de repetir un any com aquell, Mackay va ser el primer fitxatge de la temporada 2019/20. La resposta de l’afició va ser immediata. Un dels millors porters de Segona B tornava a Sabadell per ser un dels pilars d’un projecte que, ara per ara, no ha tocat sostre. I el més important després d’anys de dubtes a la porteria, el Centre d’Esports tornava a tenir un porter en el qual podies confiar sense cap dubte.

La forja de la llegenda

Pensar en la temporada passada porta a milers d’emocions i moments inoblidables. Gols, aturades, victòries, desplaçaments, afició i molt més van formar la fórmula perfecta per un any d’ensomni. I a la porteria, sense fer molt soroll i complint sempre, Ian Mackay. Un humà que, com va passar a Andorra, pot cometre errades. Però també un superheroi que a l’Estadi Johan Cruyff va realitzar una de les millors actuacions que un porter ha protagonitzat amb la samarreta arlequinada. També a destacar intervencions molt meritòries en el partit davant el Nàstic de Tarragona o l’Atlético Levante.

Però el més important és que Ian Mackay era un membre més de la pinya del Sabadell. Sense egos ni individualismes, el compromís de tot el vestidor era la clau de tot. Quan fallava un, fallaven tots; quan guanyava un, guanyaven tots. Es va plasmar molt bé davant l’Espanyol B a casa. Després de patir en els instants finals pel gol de Moha de falta, Adri Cuevas va sentenciar el partit i a l’altra punta del camp s’abraçaven Ian Mackay, Pedro Capó i Josu Ozkoidi. Tothom anava a una i el gallec, tot i no ser capità, actuava com a tal en moltes situacions.

I és a Andalusia on es continua dibuixant el cercle. Ian Mackay no havia estat un especialista en els penals, però a Algeciras va fer el que millor se li dóna: aturar pilotes i guanyar partits. Perquè hi ha un tòpic de l’esport que diu que “els atacs guanyen partits i les defenses campionats“. Això és, realment, el que va passar en el playoff. Un bon atac, una bona defensa i un porter espectacular que va guanyar dos partits a sengles tandes de penals i va gestionar molt bé els instants finals del partit davant el Barça B. Allà es va convertir en un heroi i, malgrat la pandèmia, Sabadell li deu a molta gent una celebració, però a Mackay li deu, com a mínim, una clau de la ciutat.

S’acaben els adjectius

Tornant al present, el Sabadell està exactament on tothom sabia que hi seria. És un any de patiment i de dificultats, però tothom ho vol tirar endavant i el primer d’ells és Mackay. Amb un total de 80 -una mitja de 3,08 per partit– el gallec és el porter que més aturades acumula en tota la categoria. El següent porter, Tomeu Nadal, està a vuit intervencions. Si un altre es podria relaxar o canviar de mentalitat, Mackay no s’atura i continua treballant per ser millor i fer millors els seus companys. No va tenir protagonisme davant l’Albacete, però Édgar Hernández va fallar un penal en l’afegit i Mackay, que ha parlat aquest matí en roda de premsa, s’ha comportat com un líder: “Édgar és un davanter increïble. El vull sempre al meu equip sense cap mena de dubte“, ha declarat.

Perquè una llegenda no es forja només amb aturades, sinó amb gestos i declaracions. Ian Mackay va tornar a Sabadell en una segona etapa en la qual li ha donat més al club del que el club li pugui tornar. I el viatge no ha acabat aquí, ja que, en cas de salvació, tindrà contracte la temporada vinent. Dir que el gallec és una assegurança de vida es queda curt, que és un Sant queda molt estereotipat i que s’ha convertit en l’àngel de la guarda del Sabadell no acaba de donar joc. Queden pocs adjectius per descriure a Mackay, un porter que és indescriptible per tot allò que ha aportat en menys de dos anys.