La redempció de Jaime Sánchez

La seva arribada a Sabadell, ara fa quatre temporades, va generar molta expectació. Un central cedit pel Real Madrid, que havia estat internacional en les categories inferiors d’Espanya i amb un futur brillant anticipaven una gran etapa. Però res va sortir com s’imaginava. Jaime Sánchez mai va debutar a causa d’una lesió al tendó d’Aquil·les que arrossegava i va passar sense pena ni glòria per la Nova Creu Alta. Més populars van ser les advertències de Toni Hernández, el director esportiu que el va portar, sobre la seva tornada. Es va anar endarrerint indefinidament fins que va acabar la cessió. Però, coses del destí, l’andalús és ara el central titular del Sabadell.

Aquest estiu, després d’haver refet la seva trajectòria al Valladolid Promesas, el de Chiclana va fer el salt a LaLiga SmartBank. I va ser el Sabadell l’equip que va trucar a la seva porta. Sánchez es retrobava amb el seu passat i havia d’ocupar una de les posicions més importants en l’esquema arlequinat: el central dret de l’equip. La seva adaptació, en la línia de la resta de l’equip, ha estat constant i en els darrers partits s’ha erigit en un jugador clau en els esquemes d’Antonio Hidalgo. Davant la UD Las Palmas, i amb la baixa d’Aleix Coch i els problemes físics de Juan Ibiza, el central es va col·locar a l’eix de la defensa i va disputar un gran partit davant un conjunt canari amb atacants molt perillosos.

Un central amb ànima de lateral

Costa molt de definir la posició que ocupa Jaime Sánchez, així que la millor forma és recuperar les paraules de Jose Manzanera a L’Hora Arlequinada de fa una setmana. “Hi ha cops que defensem amb línia de quatre i li toca defensar com a lateral, mentre que hi ha cops que defensem amb línia de cinc i li toca fer de central, però sortint fora i amb espai a l’esquena”. Això és, doncs, una aproximació d’allò que Antonio Hidalgo li demana a Jaime Sánchez. S’ha d’adaptar a diverses situacions i ha de tenir unes aptituds físiques molt elevades.

És una posició clau en l’esquema arlequinat i l’adaptació va ser costosa, però el central andalús li ha guanyat, per ara, la partida a Pedro Capó. I no era una missió fàcil, ja que el balear va ser un pilar en la defensa la temporada passada. En un Sabadell en constant creixement, l’adaptació de jugadors com Pierre Cornud, Jaime Sánchez o Juan Hernández està esdevenint fonamental pel seu bon rumb. Tot basant-se a aprendre i créixer des del mal inici de temporada fins a l’actual ratxa de vuit partits sense perdre. Sánchez és, a més, un jugador que destaca molt pel seu joc aeri. Guanya el 72% de disputes aèries i aporta molt en aquest sentit a l’hora d’impedir als rivals atacar amb comoditat.

Font: SofaScore

Ara bé, a Jaime Sánchez li toca patir en cada partit que disputa. Davant l’Almería se les va veure amb Umar Sadiq en diverses ocasions i, malgrat el gol de l’africà, l’andalús va fer un partit correcte. A més, aquest xoc amb els indàlics va ser un bon exemple del creixement de Sánchez. En la primera volta i davant el mateix rival, el de Chiclana va patir molt amb les curses de Ramazani i, de fet, va cometre el penal que Aketxe convertiria en el 0-1. Actualment, Jaime és un futbolista més segur i amb unes grans condicions per establir-se en el futbol professional.

Amb ganes de més

Aquest matí, Jaime Sánchez ha estat el protagonista de la roda de premsa prèvia al partit de divendres davant el Real Zaragoza. Respecte a la seva adaptació, el central ha reconegut que se sent “còmode” en ambdues posicions. Pel que fa a l’adaptació de l’equip, l’explicació està en el temps: “Ens faltava adaptar-nos a la categoria. Hem anat corregint errors i amb pilota estem molt més solts. Crec que fem un joc bonic“. També s’ha mostrat encantat amb aquesta nova etapa al Centre d’Esports: “Sentia que devia alguna cosa al Sabadell. Ara estic molt feliç i m’agradaria seguir molt de temps aquí“.

No se sap com acabarà aquesta etapa de Jaime Sánchez a Sabadell, però és segur que és un futbolista vàlid pel futbol professional. Va passar per una etapa d’aprenentatge que va ser dura i ara està demostrant el caràcter necessari. No es pot considerar que sigui una segona part al club arlequinat, ja que no va debutar fa uns anys. El que queda clar és que el jugador format a la pedrera del Real Madrid s’està redimint i està deixant enrere un calvari de lesions que gairebé l’aparten d’arribar on està. Ara, i amb un final de temporada exigent i sense Aleix Coch, és el moment definitiu perquè es consolidi com una peça clau en l’onze d’Antonio Hidalgo.