La sequera a casa dura més de dos mesos

El 22 de novembre el Sabadell va derrotar la UD Las Palmas a casa en un gran partit del conjunt dirigit per Antonio Hidalgo. Aquell dia, amb un Adri Cuevas estel·lar, va sumar la seva última victòria a casa. Han passat més de dos mesos, 73 dies en concret, des d’aquell dia i un total de sis partits a la Nova Creu Alta. El balanç és de quatre empats i dues derrotes fins a sumar quatre punts de 18 possibles. Unes xifres dolentes i que xoquen amb el fet que el conjunt arlequinat acumuli set jornades sense conèixer la derrota.

Sempre s’ha dit que una de les grans claus a LaLiga SmartBank és la solidesa a casa, però el Sabadell és el pitjor local de la categoria. Només 10 punts en 12 partits són el balanç que han sumat els arlequinats. Tampoc queden lluny d’altres equips com Cartagena o Málaga -que han sumat un punt més a casa-, encara que la dada és preocupant. I el gran contrast arriba amb un total de 12 punts lluny de l’estadi creualtenc, una xifra intermèdia entre els grans equips de la categoria i que deixen els sabadellencs com a onzens millors visitants de la categoria.

La gran assignatura pendent

Si de la primera volta s’ha de destacar quelcom dolent, els aficionats només es poden quedar amb dues situacions: la mala arrencada i els registres a casa. El primer punt s’ha anat superant amb el pas dels partits, però encara s’està corregint la segona situació. Només dues victòries a casa -davant Leganés i Las Palmas- i quatre empats que s’han produït en els darrers quatre partits a la Nova Creu Alta. La dinàmica ha anat millorant, malgrat que encara falta un punt més d’encert per sumar de tres en tres amb regularitat.

Sense afició a les graderies i amb mínimes possibilitats que pugui accedir-hi ningú aquesta temporada, el Sabadell ha perdut el seu gran suport: l’afició. Aquells “2.000 o 3.000 que sempre estan” i que són essencials pel club. Responsables del miracle d’Olot, grans culpables de partits màgics la temporada passada i fidels en un playoff que va posar a prova els cors de tots els aficionats. Jugar a casa sense ells és molt complicat i part d’aquesta sequera s’explica en el fet que, quan hi ha dubtes, no hi són aquells que aixequen l’equip quan ho necessita.

Part d’un creixement constant

I malgrat que és cert que la situació no canviarà i l’afició no tornarà a l’estadi, l’equip segueix creixent i evolucionant. Part de l’adaptació a Segona Divisió ja està feta, malgrat que encara s’ha de treballar en coses com els partits a casa. És cert que han passat dos mesos des de l’última victòria a la Nova Creu Alta, però ja s’acumulen quatre partits que han acabat sense derrota. Els dos primers, davant l’Alcorcón i el Castellón, amb un empat en l’últim instant i un joc gris. Però amb l’arribada del 2021 també s’ha vist un Sabadell diferent a casa. Amb el bon partit, malgrat l’empat en l’última jugada, davant el Lugo i amb un duel amb el Logroñés en el qual el Centre d’Esports va portar el pes del partit, però no va aprofitar les oportunitats que va generar.

A més, i per buscar un contrast, els d’Antonio Hidalgo han marcat en tres dels últims quatre partits a casa. També han après a gestionar d’una millor forma la pressió de jugar a la Nova Creu Alta i de controlar certs moments del partit. El Sabadell ja no és aquell equip feble i amb problemes per dominar els partits, però li falta guanyar. I ho haurà de fer d’aquí a dues setmanes i davant el Zaragoza, el pitjor visitant de tota la categoria. Serà la primera oportunitat de les nou que queden perquè l’equip es faci fort a casa, perquè serà per la Nova Creu Alta per on passin moltes de les opcions de mantenir la categoria.