Xavi Boniquet, el director d’orquestra del Sabadell

El futbol són moments. Molts cops, com cada ha quedat demostrat, és més important ser al lloc i a l’hora que res més. Xavi Boniquet és un dels grans exemples d’aquesta màxima. El terrassenc ha arribat al futbol professional amb 30 anys i després de més de 300 partits entre Segona B i Tercera. Allò que resulta més sorprenent pels que l’han vist jugar, però, és com ha pogut trigar tant de temps a trencar aquesta barrera entre el futbol professional i les categories modestes del futbol espanyol. Però la pilota li tenia reservada una gran oportunitat que el migcampista està aprofitant. Quan està al camp s’encarrega de moure l’equip i dirigir els seus companys com només els millors directors d’orquestra ho fan.

Després d’una bona temporada al Badalona, el futbolista va canviar el conjunt escapulat pel Sabadell en una operació que es va haver d’accelerar després de la lesió d’Antonio Romero. No era el fitxatge més il·lusionant per a la parròquia arlequinada, malgrat que Boniquet acumulava diverses temporades rendint a un bon nivell. Fos com a migcampista o a la banda esquerra, la seva capacitat per moure l’equip estava present allà on jugava. Osasuna ‘B’, Pobla de Mafumet, Sant Andreu, Badalona, Cornellà, Terrassa, Peralada i novament Badalona havien estat els seus equips abans d’arribar a Sabadell per guanyar-se un lloc a l’equip i al futbol professional.

Un home de la confiança d’Hidalgo

L’arribada al futbol professional, malgrat el bon nivell demostrat la temporada anterior, no va ser pas fàcil. Dues lesions consecutives van deixar Boniquet sense minuts. Va debutar a Mallorca, però no va tornar a jugar fins al 15 de novembre a Logroño. Ara bé, des de llavors, el terrassenc s’ha convertit en una peça molt important per Antonio Hidalgo. Ha acompanyat un migcampista al doble pivot i també ha jugat a l’esquerra, destacant a les dues posicions. En aquesta banda, de fet, ha connectat molt bé amb Pierre Cornud i accions com la del primer gol a Tenerife tenen la seva signatura.

El futbolista ha disputat 11 partits fins ara, sent titular en cinc de lliga. Amb ell com a titular, el Centre d’Esports només ha perdut el partit davant l’Oviedo. Això sí, el jugador arlequinat només ha disputat un matx sencer i va ser el d’aquella derrota amb els asturians. Ha estat un dels substituts habituals d’Antonio Hidalgo, ja sigui per a canviar el partit des de la banqueta o deixant el seu lloc sobre la gespa a un altre company. I el que més s’ha de valorar és la seva implicació quan està jugant. Si ha de baixar a defensar, ho fa. Quan toca cobrir les incorporacions en atac de Pierre, Boniquet no defuig d’aquesta funció.

Font: SofaScore

Perquè, malgrat que pugui ser considerat un jugador ofensiu, la gran virtut del migcampista és la seva habilitat per jugar en diferents posicions i ocupar diversos rols durant un partit. És un dels encarregats de moure els fils en aquest Sabadell, però també és el primer que fa feina bruta quan toca. A més, és un jugador que transmet molta seguretat amb la pilota als peus. El seu criteri a l’hora de decidir quan rep la pressió dels rivals és excels, mentre que la seva visió de joc permet a l’equip obtenir avantatges en jugades complicades. Boniquet perd una mitjana de 6,4 pilotes per partit, una xifra molt baixa comparada amb els migcampistes arlequinats o d’altres equips. És un jugador que assumeix riscos, però sempre ho fa amb cap i sense precipitar-se.

S’ha de gaudir de Xavi Boniquet

I Xavi Boniquet, un dels jugadors que més importància ha agafat en les darreres jornades, va passar ahir per roda de premsa en la prèvia de la visita a Almería. El terrassenc reconeixia que la Segona Divisió és una categoria per “gaudir cada dia i en cada entrenament“. Ara, un cop ha arribat, és el moment de que ell gaudeixi i també que els espectadors gaudeixin d’ell. Perquè el migcampista és un d’aquells diamants ocults en els camps de gespa artificial de les categories modestes del futbol espanyol i ara, quan s’ha polit, tothom es fa creus perquè la categoria li queda com anell en un dit.

Un futbolista diferent i que confirma allò que ara està tan de moda amb la Copa del Rei. La diferència entre Primera i Segona B existeix, però no és tan gran. Molts cops, allò que impedeix a un futbolista del nivell de Boniquet d’arribar al futbol professional és la mala sort i el no estar en el lloc adequat. Però quan un futbolista del nivell del terrassenc arriba fins aquí, la gent obre els ulls i veu que hi ha molt nivell en aquestes categories sempre menyspreades. Un fitxatge que arribava com a recanvi i que s’està guanyant el lloc en una competició molt exigent. I ho està aconseguint com sempre ho ha fet, amb el seu talent, el seu compromís i demostrant que mai s’arriba tard al tren del futbol professional.