Édgar Hernández i el valor de les segones oportunitats

La paciència i la resiliència són dues qualitats molt importants al món del futbol. Un jugador pot tenir-ho tot i pot estar destinat a grans fites, però el camí fins a aquell moment no acostuma a ser fàcil. Édgar Hernández, nascut a Gavà fa 33 anys, sap molt bé de la dificultat d’arribar fins on un es proposa. Després d’una prometedora evolució a Segona B, el gavanenc va arribar per primer cop a Sabadell. No va ser l’experiència desitjada, amb un primer any de poques oportunitats i una segona temporada que va començar i acabar, amb gol inclòs, el primer partit de lliga. El davanter va marxar de Sabadell per anar al Reus. Allà va retrobar-se amb la seva millor versió i va aconseguir l’ascens a Segona Divisió.

Al Baix Camp, Édgar va deixar bons records i un rendiment bo per un jugador que, tot i ser important en l’ascens, no va tenir la mateixa transcendència a Segona A. I és en marxar de Reus quan l’atacant torna a Sabadell. Segona etapa a la ciutat vallesana i una funció clau: fer els gols de l’equip. El primer any va ser complicat i només va fer dos gols. Va ser un dels herois d’Olot -per no parlar de com guanya la pilota que acaba en el gol d’Óscar Rubio davant l’Ejea-, tot i que la seva figura va quedar molt qüestionada després d’un mal curs. Però el segon any de la segona etapa seria diferent.

El naixement de Harry I de Sabadell

La pretemporada va ser un primer avís i Édgar va ser el màxim golejador amb quatre dianes. Dos d’aquells gols els va fer en un amistós a Llagostera, el lloc on es començaria a construir la seva llegenda. Primer cal anar a Bunyol i a un gol de penal al minut 84 que donava al Centre d’Esports la primera victòria de la temporada davant l’Atlético Levante. Setmanes més tard, a Llagostera i amb el Sabadell opositant a la primera posició, el gavanenc va anotar un golàs de falta a les acaballes del partit perquè el conjunt arlequinat guanyés aquell partit. Aquell dia va néixer Harry I de Sabadell, conegut pel seu magnífic colpeig de pilota. I amb aquesta gran virtut, el davanter va fer quatre gols de falta la temporada passada. Un d’ells, a més, davant l’Atlético de Madrid ‘B’ al playoff. Aquest any, a més, ha estat molt a prop de fer-ne algun, però el pal s’ha posat pel mig.

Font: SofaScore.

Però Édgar Hernández, tot i fer gols, no és el perfil de davanter en el qual tothom hi pensa. L’atacant arlequinat es mou entre línies, cau a les bandes, combina al primer toc i s’ofereix per a ajudar al company per a sortir de la pressió. Però la seva millor virtut és la visió de joc que té, a més d’un posicionament molt bo. Fruit d’això, per exemple, va sorgir el gol que Stoichkov va fer davant el Leganés. Una jugada amb certes similituds al gol de Néstor a la final del playoff. Una passada en llarg des del darrere, un subtil toc d’Édgar i una gran rematada del seu acompanyant. Dues situacions distintes amb un mateix protagonista per a fer l’assistència. Un jugador diferent i que està traient el millor d’ell mateix en aquesta tercera etapa a Segona Divisió.

Un Édgar 2.0

Édgar Hernández és d’aquells jugadors que no sempre reben les valoracions que mereixen. Allò que alguns tòpics futbolístics amb la feina bruta que ningú veu. Marca, assisteix, lluita i, sobretot, es posiciona sobre la gespa com pocs jugadors saben fer-ho al Sabadell. Segurament no sigui qui més destaqui en un partit, però, d’ençà que es va trobar amb Antonio Hidalgo, pocs cops deixa l’espectador amb la sensació que podria haver fet molt més. Aquesta temporada la va començar lesionat, però s’ha guanyat la titularitat a pols i amb Gorka Guruzeta, que no és poca cosa, com a principal competidor. A més, el golejador juga millor acompanyat d’un altre atacant. Amb Stoichkov ha format una parella que s’entén molt bé sobre la gespa i que és una de les grans esperances del Sabadell aquesta temporada.

L’atacant del Centre d’Esports ha passat per mals moments a Sabadell, situacions en les quals més d’un aficionat exclamava a la Nova Creu Alta que el gavanenc era “un jugador acabat“. Però Édgar Hernández no va abaixar els braços i va seguir treballant fins que la bona feina que ha fet en les últimes temporades l’ha retornat al futbol professional. Aquest any serà dur per la parròquia arlequinada, però, com aquest matí ha dit Édgar en roda de premsa, mantenir-se junts és vital. “A nivell mental som molt forts per tot el que hem passat els jugadors. No estem preocupats, sinó ocupats en què això que ens passa als minuts finals no torni a succeir”, un missatge clar i concís d’un jugador que ha demostrat que les segones oportunitats no han d’acabar pas malament i han de servir per a aprendre, créixer i millorar com a jugador.