“Ara és el moment adequat“, aquesta és una de les primeres frases que Antonio Hidalgo va dir el dia de la seva presentació com a entrenador del Sabadell. El de Canovelles es convertia el 3 d’abril del 2019 en el tercer entrenador de la temporada i tenia una missió gairebé impossible: salvar un equip en caiguda lliure.
Hidalgo va deixar-ho tot a Xipre i va marxar de l’AEK Larnaca, on era el segon entrenador, per a fitxar per un dels clubs de la seva vida. Amb ell hi va portar Juvenal Edjogo, que seria el seu segon entrenador i amb qui ja es coneixia de temps enrere.
Tots dos van coincidir al Centre d’Esports, van ser capitans del primer equip i, tot i ser una aposta arriscada, coneixien la casa i havien gestionat un vestidor des de dins. Tenien set jornades fins que acabés la lliga i el difícil objectiu de salvar l’equip del descens a Tercera.
Un inici complicat amb una fe màxima
El debut d’Antonio Hidalgo a la banqueta arlequinada no va ser bo. El Sabadell va caure per 2-0 a Badalona i la tensió era cada cop més alta. Però va arribar el partit amb el Lleida i a la prèvia Hidalgo va deixar una frase que el caracteritzaria: “No mirem més enllà del diumenge. Ens enfoquem en el partit amb el Lleida”.
Aquesta filosofia del “partit a partit” que va posar de moda Diego Simeone va ser un dels recursos que el tècnic va utilitzar per canviar la dinàmica de l’equip. I ho va aconseguir, en part, derrotant per 1-0 el Lleida en un partit patit fins a l’últim minut. Amb aquella victòria, a més, l’equip trencava una ratxa d’11 partits sense guanyar.
Juvenal, com a segon entrenador, no acostumava a fer declaracions, però era part del miracle que s’estava gestant. La gesta, però, no seria fàcil i el Sabadell seguiria patint després de caure al José Rico Pérez per 2-0. Faltaven quatre jornades i s’havien de guanyar tres partits.
Miracle aconseguit
Va arribar el duel amb el Castellón, un partit on el conjunt arlequinat va ser superior però va necessitar un gol als minuts finals per guanyar. En aquell partit, com avisava Hidalgo a la prèvia, l’afició va ser clau: “El que s’està fent al voltant de l’equip m’agrada molt i ho vull agrair“. El tècnic va demanar suport a l’afició i el de sempre no van fallar.
El Sabadell va caure davant l’Alcoyano i els comptes eren fàcils: dues victòries o descens. Els arlequinats van guanyar per 1-0 l’Ejea en un partit dramàtic i en el qual una caiguda d’un jugador visitant a dins l’àrea al minut 90 ho hauria canviat tot, però el destí estava al costat dels sabadellencs.
I va arribar Olot, una tarda pel record i que marcarà tot un equip per sempre. El Centre d’Esports va salvar-se i va obrar miracle gràcies al canvi que Antonio Hidalgo i Juvenal Edjogo van provocar a l’equip. Tots dos s’havien guanyat la renovació i tindrien tot un estiu per iniciar el seu projecte.
“Si cada cop que tenim una derrota dubtem, ens passarà el mateix de l’any passat”
L’inici de temporada del Sabadell va ser amarg després de la derrota davant el Castelló a la primera jornada. Aquell vespre, després del partit, Hidalgo va sortir a defensar a capa i espasa el seu estil: “Jo tinc molt clara la idea que tenim al cap de què farem diumenge i tenim moltes variants a fer durant tot l’any. Si cada cop que tenim una derrota dubtem, ens passarà el mateix de l’any passat. I tinc la sensació que dubtem de tot el que fem si no guanyem“.
El missatge del tècnic va quedar clar i gairebé ningú va tornar a posar en dubte la feina que faria durant tota la temporada. I encara amb el “partit a partit“, el conjunt arlequinat va arribar a la desena jornada de lliga amb només dues derrotes i empatat amb el quart classificat.
Hidalgo es va mostrar fidel des del principi a la defensa de tres centrals i va convertir Pedro Capó en un dels grans centrals de la categoria. Però el seu principal mèrit estava sent el gran inici de temporada d’un equip que mantenia gran part del bloc de la temporada anterior, els mateixos que es van salvar de miracle i gràcies al de Canovelles.
Campions d’hivern amb una primera volta espectacular
Van passar les setmanes i el Centre d’Esports no sortia de les posicions de playoff. L’equip guanyava partits i concedia molt poc en defensa. I va ser a la jornada quinze quan va agafar el lideratge per primer cop. El va perdre a la següent jornada, però el va recuperar a la jornada 17 i no el va deixar fins molt més tard. Al desembre, la bona feina del cos tècnic es va veure premiada amb una renovació per una temporada més.
L’última jornada de l’any va ser davant el Lleida Esportiu i després que Molo i la directiva del Lleida escalfessin el partit perquè el Sabadell els feia jugar dissabte. Hidalgo podria haver baixat al fang, però va comportar-se com un professional: “Jo ja he parlat amb qui havia de parlar. Entenc la situació del Lleida, però nosaltres hem obrat amb molt bona fe”, i no va dir res més tot i les provocacions.
Però a Hidalgo, a més del “partit a partit“, el caracteritzava una altra frase: “Hem de gaudir el que ens està passant, però encara no hem fet res“, repetia el de Canovelles quan era preguntat per la bona situació de l’equip. I és que Hidalgo, tot i la seva poca experiència com a entrenador, sap molt de futbol i de com de llarga es pot fer una lliga.
Tot el que puja, baixa
El Sabadell va aguantar 10 jornades consecutives com a líder, però va perdre aquesta primera posició després d’empatar amb el Llagostera a la jornada 27. Una setmana després, el 7 de març, l’equip d’Hidalgo jugaria el seu últim partit de lliga de la temporada, ja que el coronavirus aturaria tot el futbol durant molts mesos.
Tot i haver estat líders durant 11 de les 28 jornades que s’havien disputat, els arlequinats perdien la primera posició i no semblava clar quin seria el seu destí. Es parlava de què els líders pujarien de forma automàtica, de declarar la temporada nul·la o de jugar un playoff exprés. La tercera opció va ser la definitiva.
Seria a Andalusia i amb un format semblant a l’habitual, però el Sabadell estava a tres partits de l’ascens, un nou miracle per a Hidalgo i Juvenal. Eren menys partits que a la temporada anterior, però no hi havia marge d’error. El cos tècnic, però, no va deixar de treballar amb l’equip durant el confinament i, tan aviat com es va poder, va tornar a entrenar.
Marbella, terra de miracles
El primer rival era l’Atlético de Madrid ‘B‘, un filial de molta qualitat i que posaria les coses molt difícils al Sabadell. “Sabem que l’afició estarà amb nosaltres“, deia Hidalgo setmanes abans del partit. Perquè el tècnic tenia molt clar que gran part de l’èxit radicava en l’afició. El Sabadell va patir però va passar als penals a la següent ronda, on s’enfrontaria a la Cultural Leonesa.
Aquest partit de semifinals va ser un duel molt bonic per a l’espectador neutral, però molt patit per tots dos equips. El conjunt arlequinat va tornar a guanyar als penals i gràcies a Ian Mackay i a Pablo Doñate, entrenador de porters i que va estudiar-se tots dos rivals amb molta cura.
Va arribar la final però s’allunyava de ser el responsable de l’èxit: “Si estem aquí és gràcies als jugadors“, deia abans de la final. La final era amb el Barça B a un tot o res. Es va avançar el filial blaugrana, però el Sabadell estava sent superior gràcies a un gran plantejament que anul·lava a gran part de les armes ofensives del rival. Els arlequinats van remuntar i van saber patir amb el resultat a favor. L’àrbitre va xiular el final i va esclatar l’alegria, el Sabadell era de Segona Divisió i Hidalgo havia obrat un nou miracle.
De l’infern al cel en 38 partits
Una lliga dura 38 jornades i és exactament el mateix que ha trigat Antonio Hidalgo i la resta del cos tècnic en passar de les posicions de descens al futbol professional. Un miracle aconseguit per dos homes que van arribar en un dels pitjors moments de la història de l’entitat i van ser capaços de canviar el rumb fins a un moment històric.
Poca gent esperava que aquell 3 d’abril, durant la seva presentació, Antonio Hidalgo fos l’home que guiaria el Sabadell a la Segona Divisió del futbol espanyol, però encara menys gent esperava que fos en un any i tres mesos. Perquè treballant dia a dia i des de la humilitat, Antonio Hidalgo i Juvenal Edjogo han aconseguit fer possible l’impossible. I és amb una frase que Juvenal, sempre allunyat de les rodes de premsa, ha escrit a Twitter amb el que es resumeix la visió dels dos tècnics:
Punto y final a una temporada más que aceptable no??? 😂😂😂 Gracias a todos los que empujasteis en los momentos de duda y sobretodo NUNCA olvidéis el partido de Olot!!! 💪🏽
— Juvenal Edjogo Owono (@Juve4africa) July 29, 2020
Perquè, com diu una cita històrica molt popular, qui no coneix la seva història està condemnat a repetir-la.
Foto: RFEF.
