Ha de ser la temporada

Feia temps que no escrivia per aquí i, sincerament, tenia ganes de compartir amb vosaltres l’alegria momentània que ens està provocant aquest equip. 21 jornades, hem guanyat més de la meitat dels partits i som líders amb 41 punts. A més, només hem encaixat 15 gols en el que va de lliga i n’hem fet 28. Fa un any teníem 12 punts menys, havíem perdut el doble d’enfrontaments i encaixat quasi el doble de gols. Està clar. Tot ha canviat. I per bé, gràcies a Déu. I el nostre Déu es diu Antonio Hidalgo.

Fa uns dies èrem a Castàlia i, un cop acabat aquell partit que recordarem sempre, el meu estimat Óscar Cáceres va dir la frase que titula aquest article d’opinió: aquesta ha de ser la temporada. I estic d’acord. Ja que hi som, rematem-ho, no? El primer tram de temporada no ha estat gens fàcil. El Sabadell s’ha hagut de sobreposar a tota mena d’entrebancs. Lesions de curta i llarga durada han trastocat els plans de l’equip, però no han pogut amb ell. Si algú ha encertat un cop més, ha estat Jose Manzanera. El director esportiu arlequinat ha configurat una plantilla equilibrada i de qualitat. El bon fons d’armari ens ha rescatat.

Però això no ho és tot. El cos tècnic ha aconseguit, des que va arribar a la banqueta de la Nova Creu Alta, treure la millor versió de la major part de la plantilla. I crec que la clau, des de l’evident distància, ha estat la confiança mútua entre Antonio Hidalgo i els seus jugadors. Formen, si em permeteu l’expressió, un tàndem perfecte. I ara no podem fer cap pas enrere. Tot i que cada setmana s’encarreguen de posar prudència i treure’s qualsevol mena de pressió de sobre en les seves declaracions a la premsa, no acabar en playoff seria un fracàs.

I aquestes paraules potser sorprenen venint d’on venim, però el llistó, superat l’equador de la temporada, ja és massa alt. Totes les estadístiques situen el Centre d’Esports en posicions de playoff al maig. Tot està molt igualat, és cert, però l’equip ha demostrat ser capaç de tot i, des d’aquesta premissa, no acabar entre els quatre primers significaria fer una segona volta horrible. Bé, una segona volta inadmissible, crec.

Si us sóc sincer, estic convençut que el Sabadell acabarà, com a mínim, quart. Però no vull acabar aquí. Evidentment, vull ser campió. Vull acabar on som. I em direu, clar, què fàcil! No ho és pas, no, però l’objectiu d’aquest club és tornar al futbol professional i això és més fàcil i més ràpid acabant a dalt de tot de la classificació. Dos partits i hi ets. Això, però, encara queda lluny. Tot just acaba de començar l’any, un 2020 que promet emocions fortes.

Foto: Sendy Dihör.