La Copa Federació, un èxit rotund: Dues lesions, una vermella i cap a casa

El partit de la vergonya, per la situació que l’envoltava, va ser el que va jugar el Sabadell a Los Arcos davant l’Orihuela. El d’avui ha de ser considerat, com a mínim, de crim contra la humanitat. I no pel joc dels dos equips, que ho han fet el millor que han pogut, sinó per una competició que s’assembla més a un torneig d’estiu que a una competició oficial i que motiva el mateix que posar els dits a un endoll. Seguint el joc de paraules, es podria dir que és una pena màxima la derrota del Sabadell als penals, però la pena és haver patit dues lesions i haver disputat una competició que no és digne del que mereix la Segona B.

El Sabadell va presentar a San Vicente un onze amb alguns jugadors del filial i diversos homes del primer equip amb pocs minuts durant les primeres jornades de lliga. Els primers minuts van tenir al Centre d’Esports com a protagonista, buscant el gol des del primer minut amb ganes. El partit semblava tranquil, però l’espectacle estava a punt de començar a terres alacantines

Els bons minuts inicials del Sabadell es van començar a diluir amb el pas dels minuts. A partir del minut 25 també van començar els problemes pel Sabadell quan Aleix Roig va marxar lesionat amb molèsties, fet que va propiciar el debut d’Astals. El Sabadell va seguir buscant el gol fins al descans i Boris va gaudir d’una de les millors del partit al minut 43 amb un xut que Alberto, el porter local, va treure.

Una segona part dramàtica però sense gols

La segona meitat va ser una d’aquelles similars a una atracció de fira. Pujades i baixades, lesions, expulsions i ni un sol gol. El partit semblava ser un d’aquells més dignes d’una pretemporada que d’una competició oficial. I, per a posar més benzina al foc, Boris va marxar lesionat al minut 49. El Sabadell va fer un pas enrere i el Jove Español va començar a anar a l’atac. En aquell moment va aparèixer Collet, demostrant que està preparat per quan li arribi l’oportunitat. Finalment, entre Collet i el pal van evitar els gols locals i l’eliminació del Sabadell abans de la pròrroga.

El final dels 90 minuts va ser el millor i el més surrealista. Primer va marxar expulsat Fede per doble groga, després Jorge Serrano per vermella directa i, amb el partit ha acabat, Edgar va veure la vermella. El resultat final: 2 expulsats al Jove Español i 1 al Sabadell. I, després de tot, el partit va marxar a la pròrroga.

Mitja hora més de càstig

La pròrroga va ser tota una demostració que aquesta Copa Federación és un drama. Els dos equips sense energies, la gent amb ganes de marxar a casa i un duel entre dos equips totalment fosos. L’únic bo ha estat que gent com Aleix Coch, Aitor Pascual o David Acedo van sumar minuts; perquè resta ha estat per oblidar.

Els 30 minuts van passar amb algunes bones ocasions pel Sabadell. Acedo va enviar una pilota al pal i a la jugada següent va estar a punt de marcar Aitor. Els dos equips estaven totalment fosos a 10 minuts pel final i una competició que es pressuposava un premi s’estava convertint en un càstig diví. Finalment, i per a tristesa de tothom qui presenciés o sentís el partit, van tocar els penals i això volia dir que s’acabava el show.

La tanda de penals es va decantar pel Jove Español gràcies als penals que va aturar Alberto a Aitor i Leira. Victòria pel Jove Español i el Sabadell s’emporta a casa el joc del programa, 120 minuts de joc més a les cames i un partit que faria plorar al Papa de Roma. La millor notícia han estat els debuts d’Astals, Bellalta, Astur, Marquillas i Collet com arlequinats; la resta, una atracció més d’un circ dels horrors.