David Palacio || Som a pocs dies abans de l’inici de la temporada i, tot i haver-hi un equip il·lusionant, hi ha molts dubtes que encara queden per resoldre. Aquest mig camí al qual estem acostumats els arlequinats, aquesta barreja de sentiments, d’alegria i a la vegada de temor, d’il·lusió, eclipsada per la precaució.
La pretemporada deixa llums i ombres. L’aspecte positiu és que seguim vius. Que les nostres pregàries fetes al maig han arribat a algú (Hummel, en aquest cas), i que veurem rodar la pilota a la Nova Creu Alta en competició oficial. Que “continuem somiant”, com afirmen des del club.
Encara recordo el primer entrenament a les ordres de José Solivelles. Allà, en Joan Muñoz, director d’aquest magnífic programa, i jo vam discutir sobre quines aspiracions tenia l’equip per aquesta temporada 2016/17. La conversa va expandir-se als pocs fidels que van anar a presenciar la tornada del Sabadell i, després que en Joan hagués d’abandonar la conversació, em van confessar que no caure al pou de la Tercera Divisió ja era una victòria.
Com han canviat les coses en un mes i escaig! “Play-off”, he escoltat a Cerdanyola, Vilafranca del Penedès, Palamós, i fins i tot al Prat i a casa, contra el Girona, malgrat les derrotes. Fixatges com Verdú, Jordi López, Carreño i sobretot el mediàtic Gai Assulin, noms que no imaginàvem fa setmanes i que m’haguessin tractat de boig si ara pogués tornar cap enrere, com la ‘pelbava’ del conegut anunci de lleixiu.
Però, com deia al començament, hi ha certes ombres que no acaben d’aclarir-se. La més òbvia, si tenim la seguretat de poder acabar la temporada i no ser un altre ‘cas Huracán’, tenint aquest any una plantilla que, per nom, pinta més interessant (per no dir cara) que la de l’any passat. I això s’ha de pagar. I les vendes no han sigut, diguem, la principal entrada de calers al club: la llicència federativa i una sèrie de variables de la sortida del juvenil Salinas al Màlaga, i els 30.000€ de Manel, segons rumors sorgits a terres gironines, han sigut els únics diners que ha rebut el club arlequinat per la sortida de jugadors.
També, l’aportació econòmica de Hierros Servando és un tema a tractar. L’any passat, Bo-Yang era “un patrocinador, gairebé, de Segona Divisió”, segons el president Antoni Reguant. Però tot i això, vam haver de recórrer a l’almoina de la gent de Sabadell gràcies a la iniciativa d’Àxel Torres, i així pagar (o almenys, intentar-ho) les nòmines dels jugadors i treballadors del club.
Així doncs, gaudim aquest diumenge. Tractem, entre tots, de fer que la pilota sigui el més important aquest any, mentre esperem que algú ens esclareixi com es podrà sustentar el nostre Sabadell.
Espero que diumenge l’equip doni bones sensacions i; tot i arribar amb un clar desaventatge per la planificació, que guanyin.